divendres, 9 de febrer de 2007

POSTGUERRES

L'altre dia vaig veure Iraq in fragments, un cru documental de James Longley (amb premi a Sundance) que us recomano per quan estigueu de massa bon humor, depassats per aquell optimisme banal que a alguns mortals encara de vegades, inopinadament, ens assalta. Hi topareu de cara amb la postguerra iraquiana contemplada des de tres punts de vista amb edats, geografia, extracció social i observança ben diferents, tal vegada ja irreconciliables.

Perquè cadascú passa la postguerra com pot. Que li preguntin, si no, al tercer patrocinador internacional d'aquest comptador de dòlars, dolor i destrucció que teniu aquí a dalt a l'esquerra i que no hi ha manera de treure'ns de sobre! L'expresident Aznar acaba de reconèixer públicament, amb només uns anys de retard, que l'Iraq no tenia armes de destrucció massiva. Sembla un acudit. En aquest cas, però, rectificar no és de savis sinó de cretins. I la frase del conferenciant de Georgetown lluu a l'alçada del personatge: "Tengo el problema de no haber sido tan listo y no haberlo sabido antes, pero es que, cuando yo no lo sabía, nadie lo sabía..." ¡Señor, sí, señor!

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió