AVUI, SARSANEDAS
LA CENDRA I EL TREPIG
Un redol de silenci i, tot al voltant,
els embornals que s'empassen
el temps malmès, engrunat entre els dits.
Tanco els ulls. El que veig és cendra.
Tanta cendra que s'encastella i rossola
i s'obstina en una cega llei
d'esborrar, esborrar i esborrar-se.
El que és jo,
tanco els ulls i maldo per escoltar,
i finalment l'escolto,
un trepig gratuït. Una promesa?
Jordi Sarsanedas, Com una tornada, sí (Proa, 2003)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la vostra opinió
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.