GORIL·LES, BASCOS I EXCEPCIONALITAT

Ara que els resultats del 16 de novembre els han deixat sense micròfons al davant (la veritat és que no sé de què es queixa tanta gent: jo trobo el panorama molt més entretingut i bastant més prometedor que el matrimoni secret CiU-PP dels darrers vuit anys), per sortir de la inanició mediàtica els estrategs del Partit Popular de Catalunya s'afanyen a buscar maneres que la premsa faci una mica de cas a les seves sigles. Primer va ser Josep Piqué, que als deu dies mal comptats d'haver estat escollit diputat al Parlament ja ha abjurat dels seus ferms compromisos i anuncia que al març se'n torna a Madrid, renunciant, doncs, a l'escó del parc de la Ciutadella. I abans d'ahir, com que es veu que això de la Ciutadella els excita, va ser Alberto Fernández Díaz qui es va afanyar a proposar que l'Ajuntament de Barcelona dediqui un carrer al Floquet de Neu. Però com que tot s'aprofita i els sobra matèria grisa, la seva proposta és doble: posar el nom de Nfumu Ngi a un carrer que ja en tingui un altre, amb la qual cosa enaltim una bèstia i deixem de retre homenatge a "un pensamiento sectario, xenófobo, racista, sexista y contrario a los derechos humanos". Deu n'hi do, l'enfilall d'adjectius. I jo, pobre de mi, que no sabia si tanta ignomí­nia junta volia dir que estava proposant que el nom del goril·la albí fos cisellat a les plaques de marbre per comptes del de l'Alcalde de Zalamea o els d'Alfons X el Savi, Alfons XII, els Almogàvers, l'Avió Plus Ultra, l'avinguda Borbó, el parc de Cervantes, la plaça Espanya, el negrer Güell, la carnisseria de Lepant, la de les Navas de Tolosa o l'actualíssim Pelai. Però no: Alberto Fernández Díaz parlava de Sabino Arana, és clar, a qui el govern d'Espanya no pot posar a la presó (com sí­ que faran amb Ibarretxe) amb efectes retroactius, i doncs com a mínim s'esforcen a espatllar-li una mica la posteritat.

Posats a fer propostes, jo m'afegeixo al festival: en clau d'homenatges, a mi m'agradaria que l'Ajuntament retolés amb el nom d'algú amb un pensament obert, acollidor, pietós, igualitarista i obsedit pels drets humans la gàbia dels goril·les del zoo. No, no s'equivoquin, no penso en la mare Teresa de Calcuta: la caseta de la nostra bèstia predilecta hauria de dir-se Can Aznar, ara que aquest altre exemplar únic al món és a punt de deixar-nos també una mica més sols. Vull creure que Fernández Díaz correrà a escampar la meva idea.