DE CANVI

"Hi ha acord sobre el fet que els paràmetres tradicionals de normes, lleis i usos del comerç deixen de ser vàlids en una economia digital definida pel seu caràcter explosiu: per la rapidesa d'implantació i alteració dels models de negoci, i, alhora, per la rapidesa a fer antiquades les tecnologies i dificultar així l'amortització de les inversions. Amb aquesta música, l'únic ball possible és ser-hi, assajant prova-error amb risc controlat, si això és possible, analitzant les experiències, també les frustrades, dels altres. L'objectiu és tenir presència i identitat digitals, perquè el nou model de negoci, que encara no sabem quin és, exigeix actitud de canvi permanent."

 Marià Marín, Gremi de Llibreters ("Calen, els llibreters?", Avui, 31-V-13)

AJUSTAR PREUS

L'acudit de la setmana. No sabíem que fos tan catxonda...

Alicia Sánchez-Camacho: "Cobro lo que me corresponde".

Y LA DISCIPLINA

Un anunci de modos de bastant abans que J.M. Coetzee escrivís Esperant els bàrbars o que el rei Juan Carlos I digués en cervantino allò tan sentit que "Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro..."

MAGNITUDS

La vida és curta però, gràcies a Déu, la nit és llarga.

 Joe Henry ("Civilians")

DUES (GUITARRES)

A La2, un documental nocturn de bon veure sobre els Eagles. I ara m'adono, tants anys després, que el vers final d'"Hotel California" anava pels catalans: "You can check out any time you want / but you can never leave".

AZZURRO

Aquests cels blaus com d'un fons blau de quadre del Renaixement o de piscina, alhora carnals i intangibles, de primavera.

Que us siguin l'horitzó d'un bon cap de setmana.

NO MOLESTEU

El New and Selected Poems (1962-2012) que acaba de publicar Charles Simic conté, com el seu nom indica, una quinzena de poemes inèdits, un dels quals es titula "Solitude in Hotels".


SOLITUD ALS HOTELS

Allà on vas anar a amagar-te de tothom
en una ciutat que la gent visita per altres motius,
en una habitació amb un "No molesteu"
penjat a la porta dia i nit,
mentre tu seies per allà amb roba interior
mirant durant hores la pantalla morta de la tele.

Esperant fins la mitjanit per escapolir-te
enllà del taulell de recepció al hall per anar
a algun antre mal il·luminat del barri
a fer una cervesa o dues i menjar alguna cosa
i llavors caminar per carrers foscos, deserts,
sense pressa i sense cap destí a la ment.

Tornar a ficar-te al llit cap a trenc d'alba
i estar-t'hi despert escoltant la pluja,
mentre les fulles a l'altra banda de la finestra
es tornen de color de foc, el que llegies
el va començar algun noi a l'església
per impressionar la xicota pàl·lida i callada.

 Charles Simic
 versió de JS

Edward Hopper, Hotel Window

¿VOLVERÁN BANDERAS VICTORIOSAS?

Després d'escoltar les paraules (i de veure el gest) de José Mª Aznar en el seu assaig de retorn, us recomano encara més vivament l'exposició "Barcelona en postguerra 1939-1945. Una crònica fotogràfica", a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona (oberta de 10 a 19h, de dilluns a dissabte).

Hi veureu una creu enorme alçada a la plaça de Sant Jaume el 16 de juliol de 1936, tan alta com l'edifici del Palau de la Generalitat (bé, de la Diputación Provincial), en la "Fiesta de la confirmación".

Hi veureu una nena a primera fila mirant-se les restes del bisbe Irurita (que potser no eren d'ell) el dia que les exhumaven, empesa per la seva mare, l'agost de 1943. El governador civil Correa Véglison havia ordenat el tancament de centres oficials i botigues tot al larg del recorregut del fèretre fins a la catedral.

Hi veureu Francisco Franco parlant dret davant de la taula parada del sopar de gala que l'Ajuntament li oferí al Saló de Cent (allà on fa quatre dies es llegien els versos dels Jocs Florals), el gener de 1942.

Hi veureu fotos del primer intercanvi de presoners de guerra alemanys i britànics que es va fer, l'octubre de 1943, precisament al port de Barcelona.

I hi veureu imatges amb un punt d'al·lucinatori, com aquesta de la presidència d'un festival folklòric organitzat al Pueblo Español amb motiu de la visita de Heinrich Himmler, Reichsführer-SS, l'octubre de 1940 (quan va aprofitar per pujar a Montserrat, sí). Foto de Pérez de Rozas, al fons de l'AFB.











MÉS
Enric Juliana, "El profesor Moriarty" (La Vanguardia, 23-V-13)
Vicent Partal, "Aznar o el caol·lapse" (VilaWeb, 23-V-13)

INGORGO O EMBÚS

Diumenge a Venècia hi va haver la Vogalonga, un festival anual del rem popular que se celebra des de mitjans dels anys setanta i que se suposa que assenyala l'arribada de la primavera. La qüestió és que aquest any, a l'alçada del pont de Tre Archi, al Cannaregio, es va organitzar un gran embús que va tenir la circulació aquàtica col·lapsada una bona estona i va fer les delícies de participants i espectadors.

Si teniu molt bona vista, veureu que òbviament la culpa també va ser dels catalans.

SABER DEL LOBBY

"En el marco del sistema educativo actual no se desarrolla, salvo honrosas excepciones, una formación en principios y valores éticos o morales fuera de la asignatura de religión." (#24)

"La enseñanza religiosa escolar ha de hacer presente en la escuela el saber científico, orgánico y estructurado de la fe, en igualdad académica con el resto de los demás saberes." (#73)

"Ponemos este proyecto en manos de la Virgen María, catequista de Jesús en Nazaret, maestra de la fe, animadora de la esperanza y, sobre todo Madre, testimonio vivo del amor de Dios."

Conferencia Episcopal Española, "Orientaciones pastorales para la coordinación de la familia, la parroquia y la escuela en la transmisión de la fe" (2013)

Paràbola del Fariseu i el cobrador d'impostos (J. Schnorr von Carolsfeld, 1750)

L'INNOMBRABLE

O INOMINÁVEL

Nunca
dos nossos lábios aproximaste
o ouvido; nunca
ao nosso ouvido encostaste os lábios;
és o silencio,
o duro espesso impenetrável
silêncio sem figura.
Escutamos, bebemos o silencio
Nas próprias mãos
E nada nos une
—nem sequer sabemos se tens nome.

 Eugénio de Andrade, Ofício de Paciência (1994)


L'INNOMBRABLE

Mai
als nostres llavis no vas acostar
l'orella; mai
a la nostra orella no vas apropar els llavis;
ets el silenci,
el dur espès impenetrable
silenci sense figura.
Escoltem, bevem el silenci
a les pròpies mans
i res no ens uneix
—ni tan sols no sabem si tens nom.

 Versió de JS

TRANSPORT

1 m. [LC] [TRG] Acció de transportar; l’efecte. Un home amb una gran pedra a les mans camina pel voral de l'autovia.