Et mires la noia de dues taules més enllà, bonica i sobretot molt ben maquillada, i ell et pesca la mirada i indefectiblement li posa la mà dreta ben oberta a l'avantbraç com un senyal o un ganxo o un cinyell sobre la suavitat del jersei de color de llum de platja. I somriu.
No n'hi ha prou, amb quatre anys d'espera perquè te'l retallin? Santa paciència, ora pro nobis.
Mirant-te Acantilado rojo o qualsevol capítol de The West Wing o simplement fullejant al diari les cuites de Garzón, Obama i el Sant Pare o dels diversos candidats a les diverses presidències que tindrem en joc per aquests verals al llarg dels propers mesos, un es pregunta què es deu haver de llegir per poder dir coses una mica dignes davant dels esdeveniments, per poder prendre decisions si no cent per cent raonables sí com a mínim raonades. I llavors ve que passa per allà la poesia (la bona poesia, és clar) i, endreçant un trist bloc, et posa a l'orella en un minut un veritable programa de vida, política i de l'altra...
Potser us penseu que no coneixeu l'escocesa Eddi Reader, però si us sonen els Fairground Attraction de fet us sona ella.
Si voleu saber alguna cosa més sobre l'expressió anglesa que hi ha darrere del títol de la cançó (i de l'entrada), podeu anar aquí. I que passeu un bon dissabte, és clar.
Segurament heu vist l'anunci (a la parada de l'autobús, en alguna revista), i probablement n'heu llegit també sense problemes la part escrita. Com diria el mestre Tusón, la llengua és tan dúctil i nosaltres tan hàbils que no ens acabem d'adonar de fins a quin punt en són, de sofisticats, els mecanismes per crear i destriar sentit amb les paraules.
NOU SEAT IBIZA GOOD STUFF. Això diu, la frase principal de l'anunci. I tot seguit nosaltres sabem ja que l'anunci és en català i que es refereix a alguna mena de novetat (no a la novena aportació a cap sèrie, ni al fruit de la noguera), que parla de la marca de cotxes fundada per l'INI el 1950 i amb seu a Martorell (sí, aquella que això no obstant —o potser just per això— no ha batejat mai en català ni amb cap topònim català cap cotxe seu) i doncs que hem de pronunciar l'acrònim en espanyol i no en anglès com passaria si es tractés d'una empresa ianqui de sofàs, que hem de llegir "Ibiza" i entendre Eivissa i saber que no es tracta de cap illa sinó d'un cotxe de gamma mitjana, que "good stuff" és ara sí anglès i no parla de segons quina mena de mercaderia sinó que és una manera publicitària de dir guai.
En cinc paraules hem sabut llegir i integrar tres llengües, un acrònim, un toc de menyspreu i la dosi de papanatisme habitual quan es tracta d'anuncis de cotxes. Qui diu que recula, la lectura?
Per celebrar que avui no celebrem res, he estat regirant i repintant una mica Carneriana (que durant els darrers mesos ha hagut de viure ben bé de l'aire). Si us ve de gust de fer-hi una visita, hi sereu més que benvinguts.
I ja posats, aprofito per transcriure un dels poemes que hi podreu escoltar, aquest dit per la néta de l'escriptor, Françoise (Francina a les cartes que l'avi li enviava):
CANTICEL
Per una vela en el mar blau
daria un ceptre;
per una vela en el mar blau
ceptre i palau.
Per l'ala lleu d'una virtut
mon goig daria,
i el tros que resta, mig romput,
de joventut.
Per una flor de romaní
l'amor daria;
per una flor de romaní
l'amor doní.
Josep Carner
Tot torna. La primavera, les enquestes, els recitals de Messi, l'encostipat estacional, les trucades ajornades, els morts a Israel o a Palestina segons el mitjà, el no saber-te explicar prou bé, el Dia Mundial dels Titelles i el Dia Mundial de la Poesia, enguany amb versos de Jordi Pàmias. I, com un baix continu, la mala consciència, ara per exemple per no haver enllestit encara la tria on fan la migdiada perles com aquesta...
No, si al final acabaran convencent-nos que parlar català entre nosaltres, a més de torraneules i insolidari, és perillós (per a nosaltres, és clar). ¿Com se surt, d'una ficada de peus a la galleda mediàtica internacional com aquesta? ¿Quina mena d'excuses cal demanar als totpoderosos serveis policials i antiterroristes, que si ho fan tot amb la mateixa eficàcia val més resar per no creuar-t'hi mai? Perquè ara resulta que els criminals en recerca denunciats durant dies per totes les teles de França i Espanya eren bombers, estaven fent un curset d'escalada i parlaven, sí, una de les llengües regionals de França, però la de baix a la dreta, no a l'esquerra, un idioma tan proper al francès que ridicule es diu igual, allunyant només una mica l'accent del cul.
.+Foto+Marc+Arias.jpg)
En aquesta setmana de Falles (fallas als principals webs sobre la festa), m'ha semblat que el millor homenatge a la benemèrita Unió de Periodistes Valencians, organitzadora de l'exposició "Fotoperiodisme 2009" al MUVIM, deurà ser ajudar-los a difondre algunes de les imatges censurades, aparentment tan terribles que no es poden veure a la terra d'Ausiàs, Llorente, Fuster, Estellés, Ovidi, Raimon, Torrent, Sòria i Soledad Giménez. La veritat és que en surt una estupenda galeria de ninots indultats. Bé, autoindultats.
`
`
Entrades
Comentaris
