DE ROMANÍ

Per celebrar que avui no celebrem res, he estat regirant i repintant una mica Carneriana (que durant els darrers mesos ha hagut de viure ben bé de l'aire). Si us ve de gust de fer-hi una visita, hi sereu més que benvinguts.

I ja posats, aprofito per transcriure un dels poemes que hi podreu escoltar, aquest dit per la néta de l'escriptor, Françoise (Francina a les cartes que l'avi li enviava):


CANTICEL

Per una vela en el mar blau
daria un ceptre;
per una vela en el mar blau
ceptre i palau.

Per l'ala lleu d'una virtut
mon goig daria,
i el tros que resta, mig romput,
de joventut.

Per una flor de romaní
l'amor daria;
per una flor de romaní
l'amor doní.

           Josep Carner