NOLLEGIU, JA LLEGEIXO JO

Això serà aquest diumenge al Poblenou, a la Nollegiu. Poemes propis i apropiats, amb vermut de premi.

 

VERDAGUER VE A LA FACULTAT

Properament a les seves pantalles (bé, al campus de Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra ;) 

L'exposició, produïda anys enrere per la Fundació Jacint Verdaguer, serà a la facultat d'Humanitats fins a mitjans de juny, i forma part d'un programa més extens que hem anomenat "Primavera Verdaguer" coorganitzat amb la Fundació, el MUHBA i l'Institut de Cultura de la UPF. Visitable a partir de dilluns vinent.

 

DIAMANTS I ROVELL

És una de les meves cançons (i una de les meves lletres) preferides, i mai no n'havia vist aquest enregistrament, amb el brillant íncipit. Au, doncs, bon cap de setmana per a totes i tots, bojos i no tant. I vigileu que no us faci aquell mal dolç la nostàlgia.

KÍIV

Mireu això i penseu que ens pot passar a nosaltres, aquí. I llavors ves a dormir i descansa. Els nostres edificis esventrats, entortolligats, esbucats. Els nostres edificis o nosaltres. Bona nit.

CAPÇADA

La forma com un arbre ocupa l'espai. Quina lliçó per a tantes altres coses.

NO HI CAP AL CAP

Quina tristesa. De fa dies, busco una banda sonora per al no mirar el telenotícies, per al no llegir el diari, per a l'esquivar vídeos a twitter. Avui he decidit que havia de ser una que d'alguna manera, ni que fos per uns minuts, restaurés la fe en la bellesa. Doncs aquí la teniu: "It never entered my mind". Val per la cançó del cap de setmana.

 

"I PER AQUELLA BANDA D'ALLÀ..."

Imatge d'arxiu. Putin visita el Museu de la Victòria. (Kremlin/dpa)

 

SOLILOQUI

Que la gent et caigui bé o et caigui malament és irrellevant. De fet, sovint pot ser una nosa. Que els coneguis o no hauria de ser indiferent. De fet, sol ser una pega. Llegeix. Llegeix i escriu.

RÚFOL

Que amenaça pluja, tempesta. Com el dia d'avui. I algunes altres coses.

 

BUCLE

Escoltar i tornar a escoltar "Overtime" en la veu de Lucinda Williams. Qui ha dit que no has fet res, aquesta tarda?

 

Una altra versió xula de la cançó: el duet de Williams amb Willie Nelson (encara que no l'acabin d'acabar bé). Si us agrada ella, no us perdeu el seu Tiny Desk Concert a la NPR.

QUE PARLIN

Avui ho fem, ho pengem i escoltem, en diumenge. I que parlin. Amb un que canta com podríem cantar nosaltres sobre un fons més que conegut. "How about silence?"

Molt bona resta de cap de setmana a tothom.

 

 

David Lynch: "Harry Dean singing Everybody's Talkin' is one of the most beautiful things I've ever seen or heard... His ending of the song is pure beauty, deep, deep, deep, beauty... He takes the song and he takes you to another place with it" (Mojo Magazine).

MÈRVILS

No em digueu que aquesta llengua no és meravellosa... Avui, de la mà de Rodamots, una paraula arribada al català per Menorca via l'anglès:

mèrvil m.

Petita esfera de terra cuita, de pedra, de vidre o d’altres materials que serveix per a jugar; bala, bola (o bolla) (menorquí).

Aquest joc es practica al carrer, en una superfície plana, amb un clot circular (es rotlo) on es dipositen els mèrvils dels jugadors, i una posició de sortida o estonx.

També: mèrvel, mèrvol

Etimologia De l’anglès marble, ‘marbre’ (del francès marbre, del llatí marmor, -oris, mateix significat), ‘bala, bala de vidre’. «En aquest sentit va passar al català de Menorca en la forma mèrvel de la boca dels mestres anglesos de minyons durant la dominació britànica» (Joan Coromines, DECat V, p. 466).

Usos

L’edifici era senzill i sempre estava emblancat. M’agradava aquell lloc perquè al costat hi havia una font dels temps dels anglesos i una llosa allargada. Era ideal per jugar-hi a mèrvils. Les bales de vidre o de fang lliscaven pel pendent de la llosa gastada i, projectades per la inèrcia, anaven separant-se i prenent els diferents camins de pedra fins que topaven una amb l’altra. Joan Pons, La casa de gel (Alzira: Bromera, 2010)