IPOD

Tot el dia escoltant gent morta. Les seves veus, però, de fet són ara, són vives, com les dels llibres. Estranyes formes de vida sostinguda.

Cima da Conegliano, Crist dret sostingut
per la Mare de Déu, Nicodem i sant Joan

LA GENT ES MOR

Que la gent es mor és una obvietat. Que de vegades mor algú proper pot ser una realitat ajornada, però també acaba essent evident. El que depassa la simple evidència és la capacitat per parlar de la mort amb paraules que no sonin buides, ni ensucrades, ni mentideres. Parlar-ne o escriure'n. Això és el que fa Josep M. Fonalleras a la seva darrera novel·la, Climent (Ara Llibres), amb un escriptor en potència que reprèn la feina encallada d'un altre escriptor abduït per la idea de l'agonia. Sona greu perquè ho és, però sap deixar-nos al cervell la intensitat de les coses certes. Que són a l'extrem oposat de les òbvies.

Just això venia a dir l'altre dia a un grapat de lectors atents Sergio del Molino, autor de la impressionant La hora violeta (Mondadori) sobre la malaltia d'un fill de pocs mesos. «L'he escrit contra el melodrama i contra l'asèpsia», deia. I reivindicava el seu dret a estar trist. Quin descans, vaig pensar, algú que no et ven una altra «cosa» «divertida» i «excitant». I quina tristesa tan de veritat, tan emocionant, tan ben escrita...

Jo avui els pensava parlar de la llum de juny, i recomanar-los l'exultant versió del Càntic dels càntics de Salomó que han fet per a Fragmenta un hebraista i un traductor poeta, Joan Ferrer i Narcís Comadira, però aquí em tenen lloant llibres sobre la mort. Per culpa de Baudelaire, que va escriure «Je sui­s la plaie et le couteau». Tots ens hem sentit ferida, en algun moment. I molts ens haurem vist també com un ganivet. Però va haver de ser un escriptor (un gran) qui digués que ell era alhora (i amb ell qui volgués llegir-lo) ferida i ganivet. L'escriptura no fa el món, no crea coses que no hi fossin abans, però quan és gran el refà d'una manera que ens permet viure-hi com si l'aire dugués més oxigen. La gent es mor i jo de fa dies no em trobo gaire bé, com deia aquell. Però per sort alguns ho saben contar, i en llegir-los em torno més persona (que ve del mot llatí de la màscara amb què els actors, parlant-hi a través, sonaven més fort): llegint sóc jo i un altre una mica millor. Gràcies, doncs, no a la mort sinó a la bona literatura. No al tema sinó a l'art.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 12-VI-13
Versión en castellano

PISUERGA'S

No és que tingui idees sobre tot: és que li pregunten sobre qualsevol cosa. I ell/a respon.

CONTRA EL PECAT

"13tv nació en noviembre de 2010 con un objetivo claro: una apuesta por la televisión de calidad dirigida a todos los públicos.

La Conferencia Episcopal Española es el principal accionista de este canal generalista que tiene en la pluralidad y el respeto sus principales máximas. 13tv está abierta a todas las posturas, opiniones y creencias, pero con una clara apuesta por la defensa de los valores del humanismo cristiano.

En 13tv, la información y el análisis son dos pilares básicos."

Queda clar, doncs, que a base d'informació i anàlisi (amanides amb qualitat i respecte) 13tv és, tal com diu el seu lema (tret se suposa que d'alguna encíclica), Más que televisión.

PEDRA FOGUERA

El començament del primer (larghetto, e staccato) o encara millor el segon concert per a orgue Op. 4 de Händel. Dos o tres minuts, amb això n'hi ha prou. I llavors posar-se a treballar, a badar o al que toqui.

PER UNA SELVA OSCURA

Els que diuen que l'infern no existeix no han estat a El Corte Inglés un dissabte al migdia vagant per entre cops de colze, música dolenta, un ordre absurd, perfums sobre perfum i noies que t'empaiten amb un altre, anuncis plans, falsos somriures, cap sortida a la vista, soroll continu, maquillatges de per riure, voltes per no res. I tot plegat pagant i de bona gana.

Ahi quanto a dir qual era è cosa dura
esta selva selvaggia e aspra e forte
che nel pensier rinova la paura!

FONDO, FABRA I PUIG

El cap de setmana pot ser un bon moment per repassar el mapa i les estacions de la nostra ciutat subterrània, de la mà d'Els Nens Eutròfics, amb la veu de Josep Pedrals (acabat de guardonar amb la Lletra d'Or) al capdavant.

Que ho descanseu de gust.

LA P CON LA AH, ETA

Colau & PAH = Otegi = ETA = Inferno (de Dan Brown)

SENSE PARAULA

Em moc per casa a poc a poc i en silenci, encara trasbalsat i admirat per la lectura de La hora violeta de Sergio del Molino, aquest "diccionario de una sola entrada", a la recerca (elegant, crua, digníssima recerca) d'una paraula que ni el castellà ni el català no tenen: la que hauríem de fer servir per referir-nos als pares d'un fill mort. Hi ha vidus i orfes, però no tenim un mot específic per referir-nos a aquests, com diu l'autor, pares per sempre, "padres de un fantasma que no crece, al que nunca vamos a recoger al colegio, que no conocerá jamás a una chica, que no irá a la universidad y no se marchará de casa". Tinc el llibre a sobre d'una taula i hi passo distret la mà. La mà que avui la Bet no deu haver entès per què li premia la seva una mica més fort de l'habitual, a la porta de l'escola.














MÉS
"La importancia de lo urgente" (hasta elena, 28-V-13)

PENJADA

FIL PRIM

La meva fe
és un gran pes
penjat d'un fil prim,
talment com l'aranya
penja la seva cria en una xarxa fina,
talment com la vinya,
plena de branquillons, llenyosa,
sosté junts els grans de raïm
que semblen globus d’ulls,
com tot d'àngels
ballen al cap d'una agulla.

Déu no necessita
gaire fil per mantenir-la allà,
només una vena prima,
amb sang per dins que bomba enrere i avant,
i una mica d’amor.
Com se sol dir:
l’amor i la tos
no els pots amagar.
Ni que sigui una tos petita.
Ni que sigui un amor petit.
Així, si només tens un fil fi
a Déu no li importa.
Ell t’entrarà a les mans
tan fàcilment com deu centaus
feien sortir una cocacola.

 Anne Sexton, "Small Wire"
 Versió de JS

COM POT SER?

"Els petits secrets són els únics que cal esforçar-se a protegir: els grans es mantenen en secret gràcies a la incredulitat pública."

 Marshall McLuhan (via Tom Harrington)

CÀMERA NOVA

Per si dissabte no els vau anar a veure al Primavera.

Demà passat tindran disc nou (Desire Lines) als aparadors presencials i digitals del món.

Mentrestant, bon cap de setmana, sigueu o no a la línia successòria.