NIT DE NADAL

Oh diamant perfilat, mare!
No podria comptar el preu
de totes les teves cares, dels teus humors…
aquell present que vaig perdre.
Dolça nena, el meu llit de mort,
la meva dama de dits enjoiats,
tota la nit el teu retrat parpellejava
al costat de les bombetes de l’arbre.

La teva cara encalmada com la lluna
sobre un mar tranquil
presidia la reunió familiar,
els dotze néts
que solies portar al canell,
un nadó de tres mesos,
un xec substanciós que mai no vas escriure,
la pèl-roja tentinejant que ballava el twist,
les teves filles ja grans, totes esposes,
totes parlant a la cuinera de casa,
totes defugint el teu retrat,
totes imitant els gestos de la teva vida.

Més tard, després de la festa,
després que la casa se n’anés al llit,
vaig seure bevent brandy de Nadal,
mirant la teva fotografia,
enfocant i desenfocant l’arbre.
Les bombetes vibraven.
Eren un halo per damunt del teu front.
Llavors van ser un rusc,
blau, groc, verd, vermell;
cadascuna amb el seu suc, cadascuna calenta i viva
picant-te a la cara. Però tu no et movies.
Vaig continuar mirant, obligant-m’hi,
esperant, inesgotable, als trenta-cinc.
Volia que els teus ulls, com les ombres
de dos petits ocells, canviessin.
Però no envellien.
El somriure que m’acollia, tot agudesa,
tot encant, era invencible.
Hora rere hora em mirava la teva cara
però no podia extreure’n les arrels.
Llavors vaig mirar com el sol xocava
amb el teu jersei vermell, amb el teu coll pansit,
amb la pell lleument pintada del color rosa de la carn.
Tu que m’agafaves pel nas,
vaig veure’t com havies estat.
Llavors vaig pensar en el teu cos
com un pensa en l’assassinat…

Llavors vaig dir Maria…
Maria, Maria, perdona’m
i llavors vaig tocar un regal per al nen,
l’últim que vaig criar abans de la teva mort,
i llavors vaig tocar-me el pit
i llavors vaig tocar el terra
i llavors una altra vegada el meu pit com si,
d’alguna manera, fos un dels teus.

                              24 de desembre de 1963

 Anne Sexton, "Christmas Eve"
 Versió de JS