"Ahora sí", "Ho tornarem a fer", "España siempre", "Més forts"... La buidor pomposa, la indefinició exaltada, com una pilota de ping-pong, va d'una banda a l'altra de la taula, i els jugadors fan com que posen cara de profunditat mentre més i més gent abandona la sala.
Si l'afany de Carner era "Dir molt en un mig dir", avui nosaltres vivim immersos (i ens hi ofeguem, i tanmateix seguim respirant) en la retòrica vaporosa dels que no diuen res en allò que es pensen que és un gran dir.
La MLA (Modern Language Association), fundada el 1883 i punt de referència als Estats Units pel que fa a llengua i literatura al món acadèmic, acaba de fer pública aquesta declaració sobre les eleccions presidencials nord-americanes a favor de la llibertat de càtedra i condemnant la "injusta retòrica que apunta als més vulnerables". Tot seguit s'ha afegit al text l'ACLA (American Comparative Literature Association).
MLA Statement on the 2016 Presidential Election
Throughout the campaign and in the aftermath of the presidential election in the United States, sharp political lines have been drawn that pit groups and individuals against one another on the basis of national origin, race, ethnicity, religion, gender, sexual orientation, migration status, ability, class, and other forms of identity. The Modern Language Association reaffirms in the strongest terms possible its commitment to free inquiry and academic freedom for all, unimpeded by acts of prejudice and hate. We note especially the need to offer support to those who are the most vulnerable and condemn the unjust rhetoric that targets them. We recognize that the humanities and humanistic knowledge are now more essential than ever to help guide us in these difficult times, and we pledge to maintain the MLA as an organization open to all individuals who share our commitments.
[The Executive Council approved the following statement in November 2016.]
Té raó, no és una qüestió de política. Salteu-vos si voleu la part de promo electoral: si mai em presento a res (cosa ben poc probable, tranquils), voldria que algú fes per mi un discurs la meitat de contundent, de clar i de bo que aquest de Michelle Obama. I com a fill de mare i pare de filles i germà de germana i oncle de nebodes i amic d'amigues, l'hi agraeixo. Perquè sí, resulta que són dones.
El País Valencià ens torna a regalar una imatge i una història que resumeixen anys d'encaterinament col·lectiu i de subordinació a paraules buides però ben teatralitzades (via @etfelicitofill). Aquí teniu la història de la foto tal com l'expliquen a Gente de la Safor.
Aquí teniu Alan Rickman dient el sonet cent trenta de William Shakespeare, i la versió catalana de Gerard Vergés. Ara comparteixen estada, tots tres, allà on sigui que s'estiguin.
A la resta, bon cap de setmana.
SONET CXXX
My mistress' eyes are nothing like the sun;
Coral is far more red, than her lips red:
If snow be white, why then her breasts are dun;
If hairs be wires, black wires grow on her head.
I have seen roses damasked, red and white,
But no such roses see I in her cheeks;
And in some perfumes is there more delight
Than in the breath that from my mistress reeks.
I love to hear her speak, yet well I know
That music hath a far more pleasing sound:
I grant I never saw a goddess go,
My mistress, when she walks, treads on the ground:
And yet by heaven, I think my love as rare,
As any she belied with false compare.
William Shakespeare
SONET CXXX
No són com sols els ulls de l'estimada
ni com corall el seu llavi vermell.
Per què el seu pit no és neu emblanquinada?
Per què és de fosc metall el seu cabell?
Roses blanques i roges he admirat,
però el seu rostre roses no conté;
i qualsevol aroma és més preuat
que aquell perfum que exhala el seu alè.
M'enamora escoltar-la. I, tot i així,
sé que és més delitosa l'harmonia;
no m'he creuat cap dea pel camí,
ja que ella, amb passa ferma, va fent via.
I això no obstant, oh Cels, ella val tant
que és fals anar-la amb altres comparant.
William Shakespeare
Versió de Gerard Vergés (Tots els sonets de Shakespeare, 1993)
"Catalunya no és una nació, és molt més que això: és una regió espanyola!" (Santiago Abascal, de VOX, ahir a la gent aplegada per presentar el partit a Barcelona). Ergo: Múrcia és molt més que França o Alemanya. Molt més no sabem què, però molt més.
Ens esperen nou mesos retòricament inenarrables. Klemperer s'hi posaria les botes.
Avui fa cent cinquanta anys, l'endemà que a Barcelona obrís les portes el Teatre Romea, a l'altra banda de l'Atlàntic va pronunciar-se una de les al·locucions claus de la nació nord-americana i una de les millors peces de retòrica política de l'època moderna: el discurs de Gettysburg (Gettysburg address, als Estats Units), fet per Abraham Lincoln el 19 de novembre de 1863 a l'escenari d'una de les batalles de la Guerra Civil.
Ara fa tres anys, Julià Guillamon em va encarregar per a La Vanguardia una peça sobre la religiositat de Joan Maragall, i després de llegir i repassar i subratllar em vaig trobar lligant-la, d'alguna manera, a les paraules de Lincoln a Gettysburg: potser no sigui, doncs, un mal moment per tornar-hi. Aquí en teniu l'entrada al Flux, i aquí la versió castellana de l'article al suplement Cultura/s, "Que no hay tal muerte".
 |
| The Bachrach photo. Source: Library of Congress |
"El sueño de la razón produce monstruos".
Impressionants, les lliçons quotidianes de no nacionalisme en aquesta península esberlada, cabuda, retòrica i prepotent. Si de veritat volen perseguir les drogues de disseny, a alguns els haurien de prohibir fer veure que parlen de l'actualitat.
I encara n'hi ha més, aquí i allà, que l'estultícia mediàtica no té pàtria.
SONNET CXXXVIII
When my love swears that she is made of truth
I do believe her, though I know she lies,
That she might think me some untutor'd youth,
Unlearned in the world's false subtleties.
Thus vainly thinking that she thinks me young,
Although she knows my days are past the best,
Simply I credit her false speaking tongue:
On both sides thus is simple truth suppress'd.
But wherefore says she not she is unjust?
And wherefore say not I that I am old?
O, love's best habit is in seeming trust,
And age in love loves not to have years told:
Therefore I lie with her and she with me,
And in our faults by lies we flatter'd be.
William Shakespeare
El poema dit per SpokenVerse, i en un vídeo the "Shakespeare in the city"
Quan l'estimada em jura que és lleial,
jo me la crec, sabent que això és mentida.
Sóc –així ho pensa– un jove angelical
i inexpert en les trampes de la vida.
En va cavil·lo que per jove em té,
quan ella sap que els anys bons ja han passat;
jo em crec –ingenu– el seu verb mentider
i, així, tots dos neguem la veritat.
Però ¿per què no em diu que és tot mentida
i jo dic que sóc vell i ple de dol?
Oh, l'amor vol franquesa compartida,
sols no envellir és allò que l'amor vol.
Tots dos mentim, tots dos jaiem plegats,
adulant amb mentides els pecats.
Versió de Gerard Vergés
I ara el mateix poema esbudellat i dilatat, com un regal d'aniversari (avui deu ser l'aniversari d'algú, segur), en una lliçó filmada del director de la Royal Shakespeare Company, Trevor Nunn, a la BBC (santa BBC) el 1979. L'actor alliçonat (i alliçonador) és David Suchet, a qui si li poseu un bigotet veureu mentalment fent d'Hercules Poirot a 8tv. Però oblideu-vos de les novel·letes d'Agatha Christie: aquí som al cor dels jocs de la saviesa fets amb paraules.
Anys enrere, quan treballava a la Pompeu Fabra, un bon dia vam trobar-nos la facultat empaperada amb cartells de disseny (UPF obliga) anunciant amb grans lletres de motllo FRANCÈS A BON PREU a càrrec del Servei de Llengües de la universitat. Encara ric ara. Òbviament, a l'hora d'escollir el lema no se'ls havia acudit pensar com pensa una part del públic jove (bé, i del no tan jove) a qui anava adreçada l'activitat lingual oferta. Avui m'he recordat de l'anècdota en llegir aquest titular no sé si malèvol o maldestre sobre el president Bush. Ambigüitat i doble sentit són excel·lents recursos literaris, però poden ser francament incòmodes (o directament perillosos) en la retòrica informativa. Que útil i que difícil, saber escriure. O, com diu un amic: mai no ens quedarem sense feina.
Entrades
Comentaris
