Properament a les seves pantalles (bé, al campus de Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra ;)
L'exposició, produïda anys enrere per la Fundació Jacint Verdaguer, serà a la facultat d'Humanitats fins a mitjans de juny, i forma part d'un programa més extens que hem anomenat "Primavera Verdaguer" coorganitzat amb la Fundació, el MUHBA i l'Institut de Cultura de la UPF. Visitable a partir de dilluns vinent.
És una de les meves cançons (i una de les meves lletres) preferides, i mai no n'havia vist aquest enregistrament, amb el brillant íncipit. Au, doncs, bon cap de setmana per a totes i tots, bojos i no tant. I vigileu que no us faci aquell mal dolç la nostàlgia.
Mireu això i penseu que ens pot passar a nosaltres, aquí. I llavors ves a dormir i descansa. Els nostres edificis esventrats, entortolligats, esbucats. Els nostres edificis o nosaltres. Bona nit.
Quina tristesa. De fa dies, busco una banda sonora per al no mirar el telenotícies, per al no llegir el diari, per a l'esquivar vídeos a twitter. Avui he decidit que havia de ser una que d'alguna manera, ni que fos per uns minuts, restaurés la fe en la bellesa. Doncs aquí la teniu: "It never entered my mind". Val per la cançó del cap de setmana.
Que la gent et caigui bé o et caigui malament és irrellevant. De fet, sovint pot ser una nosa. Que els coneguis o no hauria de ser indiferent. De fet, sol ser una pega. Llegeix. Llegeix i escriu.
Entrades
Comentaris
