DER PANTHER

Rainer Maria Rilke traduït per Joan Vinyoli, que avui en faria cent.
Via Josep Porcar (@llambreig)

LA PANTERA

                          París, Jardin des Plantes

Té el seu esguard tan fatigat de veure
passar els barrots, que ja res no reté.
És com si mil barrots tan sols hi hagués
i fora d'ells el món ja no existís.

El mòrbid caminar de forts passos flexibles
que gira en cercles molt i molt petits,
és tal com una dansa de força al volt d'un centre
on es dreça atordit un gran voler.

Només a voltes el teló de la pupil·la
s'alça sense remor. Hi entra una imatge i va
creuant la calma tensa dels seus membres
fins que en atènyer el cor deixa de ser.

            Rainer Maria Rilke (versió de Joan Vinyoli)

DE TORNADA

Segons Rilke, l'únic que torna ets tu. D'acord... però, a on?

NO SÓC UN POETA RUS

 St. Gilles-sur-Vie, 6 de juliol de 1926

"La poesia ja és una traducció de la llengua materna ―a una altra, sigui el francès o l'alemany, és igual. Cap llengua no és llengua materna. Crear versos significa traduir. Per això no comprenc que es parli de poetes francesos o russos o d'altres. Un poeta pot escriure en francès, però no pot ser un poeta francès. Això és ridícul.

Jo no sóc un poeta rus i sempre m'astoro quan em consideren o em veuen com a tal. Et converteixes en poeta (si és possible de convertir-se en poeta, si no se n'és ja d'entrada) per a no ser francès ni rus, etcètera, per ser-ho tot. O, dit d'una altra manera: s'és poeta perquè no s'és francès. La nacionalitat és in- i re- clusió."

 Carta de Marina Tsvietàieva a Rainer Maria Rilke

 Aplegat a M. Tsvietáieva, B. Pasternak, R.M. Rilke, Cartas del verano de 1926 (Minúscula, 2012)
 Trad. del rus de Selma Ancira, trad. de l'alemany d'Adan Kovacsics. Fragment adaptat en català per JS

EL DIA

HERBSTTAG

Herr, es ist Zeit. Der Sommer war sehr groß.
Leg deinen Schatten auf die Sonnenuhren,
und auf den Fluren laß die Winde los.

Befiehl den letzten Früchten, voll zu sein;
gib ihnen noch zwei südlichere Tage,
dränge sie zur Vollendung hin, und jage
die letzte Süße in den schweren Wein.

Wer jetzt kein Haus hat, baut sich keines mehr.
Wer jetzt allein ist, wird es lange bleiben,
wird wachen, lesen, lange Briefe schreiben
und wird in den Alleen hin und her
unruhig wandern, wenn die Blätter treiben.

                                 Rainer M. Rilke


DIA DE TARDOR

Senyor, el temps ha arribat. Enorme fou l'estiu.
Projecta la teva ombra en els rellotges
de sol i deixa córrer els vents per les planures.

Als últims fruits ordena de ser plens;
dos dies més de sud dóna'ls encara,
constreny-los a perfer-se i que penetri
en el vi fort la suprema dolçor.

Qui ara no té casa, ja no la bastirà.
Qui ara es troba sol, ho estarà molt de temps,
vetllarà, llegirà, escriurà llargues cartes
i per les avingudes vagarà inquiet
d'aquí d'allà, mentre les fulles giravolten.

                                 (traducció de Joan Vinyoli)