VEJATS MIRACLE

"#45. Als homes els costa més creure en miracles que en tradicions de miracles, i alguns turcs, o jueus, etc., que es deixarien occir per la seua tradició, mantindrien la sang freda davant el miracle mateix, mentre ocorre; ja que, en l'instant d'ocórrer, no té cap altra autoritat més que la que li confereix el seu propi valor; explicar-lo materialment no és encara lliurepensament, com no és blasfèmia tenir-lo per un engany. Tot compte fet, negar un esdeveniment és en si una cosa prou innocent; només resulta perillós en la mesura que contradiu els que protegeixen la seua autenticitat. Una cosa que en si és poc important, ho esdevé quan la gent hi atorga crèdit en considerar-la important, sense que en sàpiga realment el perquè. Cal contemplar els miracles de lluny per considerar-los veritat, una mica com els núvols, per considerar-los sòlids."

 G.C. Lichtenberg, Quaderns de notes (traducció d'Amadeu Viana)

AL LLIT

"El 4 de juliol de 1765, amb un cel clar que alternava amb núvols, estava gitat al llit amb un llibre, la lletra del qual podia distingir perfectament, quan, tot d'una, vaig girar la mà que sostenia el llibre sense adonar-me'n, i a causa d'això vaig perdre una mica de llum; de la qual cosa vaig concloure que un núvol compacte es devia haver interposat davant del sol, i tot em va semblar més fosc, encara que no havia baixat la llum de la cambra. Així arribem sovint a les nostres conclusions: busquem lluny causes que sovint es troben ben a la vora, en nosaltres mateixos." [Quadern A, #35]

 Georg Christoph Lichtenberg, Quaderns de notes

AMB INQUIETUD VOLUPTUOSA

"A part dels escrits de Goethe, ¿què queda de la prosa alemanya que calgui llegir una i altra vegada? Els Aforismes de Lichtenberg"   Friedrich Nietzsche, El caminant i la seva ombra

Bé: ja els tenim aquí en català, traduïts a més per Amadeu Viana... Fa anys que esperava aquest llibre!













MÉS
Jordi Llovet, "Aforismes a pler" (El País, Quadern)

TEDI I AFORISMES

Els llibres d'aforismes no tenen gaire bona premsa (de fet, gairebé no tenen cap mena de premsa), i de tant en tant indefectiblement em trobo algú que arrufa el nas davant de les entrades molt curtes, epigramàtiques, que de vegades no em sé estar d'incloure aquí al Flux (i que també treuen el nas a Suomenlinna i Adrada). Un dels retrets clàssics és el simplisme, l'aparent obvietat d'aquests microtextos. Però ningú no troba obvis els refranys (si més no, ningú no ho diu), i a mi em sembla evident que el bon aforisme cap a on apunta és cap a la saviesa anònima de la frase feta. Avui Enrique Vila-Matas escriu a la seva pàgina dominical d'El País: "Para que un aforismo sea auténtico y profundo tiene que ser superficial, pues no hay que olvidar que sólo lo trivial nos ampara del tedio. André Derain lo decía de otro modo: 'Lo hondo, visto con hondura, es superficie'..."