TEDI I AFORISMES

Els llibres d'aforismes no tenen gaire bona premsa (de fet, gairebé no tenen cap mena de premsa), i de tant en tant indefectiblement em trobo algú que arrufa el nas davant de les entrades molt curtes, epigramàtiques, que de vegades no em sé estar d'incloure aquí al Flux (i que també treuen el nas a Suomenlinna i Adrada). Un dels retrets clàssics és el simplisme, l'aparent obvietat d'aquests microtextos. Però ningú no troba obvis els refranys (si més no, ningú no ho diu), i a mi em sembla evident que el bon aforisme cap a on apunta és cap a la saviesa anònima de la frase feta. Avui Enrique Vila-Matas escriu a la seva pàgina dominical d'El País: "Para que un aforismo sea auténtico y profundo tiene que ser superficial, pues no hay que olvidar que sólo lo trivial nos ampara del tedio. André Derain lo decía de otro modo: 'Lo hondo, visto con hondura, es superficie'..."