Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Formosa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Formosa. Mostrar tots els missatges

dijous, 14 de febrer del 2013

DE VELS

"Busco l'ànima, i l'ànima és llenguatge verbal".

Ho signa Esteve Miralles a Retrobar l'ànima (Empúries), premi Marian Vayreda 2012, presentat ahir al vespre a La Central del Raval per Feliu Formosa i Narcís Comadira. Entre el públic, una mà d'escriptors (i altra gent de lletra i de cultura) com no hi sol haver en aquesta mena d'actes. I el detall de subratllar-hi els altres dos en-bona-part-també dietaris (per dir-ho d'alguna manera) recentment publicats pels presentadors: Sala de miralls, a Perifèric, i Marques de foc, a Ara Llibres. Miralles ho apuntava amb un elegant semilapsus: "la literatura escrita en primera persona és entre la impostura i la veritat. O la vanitat". E.B. White va venir a dir una cosa prou semblant amb altres paraules: "Writing is both mask and unveiling".


dimecres, 21 d’abril del 2004

L'ALTRE SANT JORDI



Amb l'arribada de Sant Jordi i tot el que l'envolta, tinc la sensació que l'obligació d'uns quants és fer sentir enmig de la galerna els noms i les paraules dels altres llibres que ens agraden, títols que per ells mateixos (per raó del gènere, de l'autor, de l'editorial, de la temàtica) tendeixen a quedar-se als marge del corrent principal.

Jo ja tinc damunt de la taula dos llibres que són dues joies i que difícilment veureu demà passat damunt dels taulells: el primer és Amb les pedres disperses. Cartes 1946-1962, la correspondència entre Josep Pla i Josep M. Cruzet editada per M. Josepa Gallofré Virgili. En aquest cas, òbviament, el problema no és pas el nom dels autors (bé, no és pas el nom d'un dels autors), sinó el gènere: les cartes són carn d'especialistes i rarets diversos, però us asseguro que trobareu poques entrades tan directes al món terrible dels anys quaranta i cinquanta per aquests verals... Petit inconvenient: el preu. El segon llibre és Darrere del vidre. Poesia 1972-2002, l'aplec de l'obra lírica publicada fins ara per Feliu Formosa, home de teatre, traductor i, tant com això, poeta: discret, docte, elegant. D'entre les seves Immediacions, aquest desig, o compromís:

                               Buscar la quietud des d'on s'alci un cant nou.