dimecres, 25 d’abril del 2018

EL NO SANT JORDI

Quan vostès llegeixin això les parades i les aglomeracions de Sant Jordi al centre de Barcelona i d’altres ciutats catalanes ja seran història i les roses començaran a decandir-se al gerro del rebedor. Dilluns, el món editorial, els llibreters i els escriptors vam viure una altra fogonada que ens donarà a tots plegats aire fins a l’any vinent, enmig de la crisi sempiterna i les incerteses del país. La literatura i el llibre catalans són i no són Sant Jordi: se n’enorgulleixen i l’exhibeixen, en depenen i l’estimen, l’enyoren i el bescanten, el pateixen i el celebren. Per un dia, les lletres i la lectura hauran estat mainstream: si no compres i comentes algun llibre sembla que siguis un no ningú, com passa l’endemà de guanyar una Champions amb el futbol, l’onze de setembre amb la paraula Catalunya o el dia de Cap d’Any amb el cava i el raïm.

Després de dies d’inundació mediàtica, molts de vostès podrien ara donar algun nom de triomfador d’aquest Sant Jordi, segurament provinent de les llistes de més venuts o del pomet dels autors més coneguts. Fa un parell d’anys Màrius Serra (que enguany ha implicat les llistes a la trama de La novel·la de Sant Jordi) i Sergi Pàmies es van entretenir a calcular el percentatge de les vendes de Sant Jordi que representen els llibres de la llista dels més venuts: tots junts, no arribaven al 7 per cent. Vull dir que parlem d’un fenomen divers i dispers, que a Sant Jordi hi ha afortunadament molta vida enllà del que més sona: per poc que s’hi hagin fixat, hauran trobat als suplements i als taulells noves editorials (la darrera, Quid Pro Quo, benvinguts), traduccions inèdites, llibreries acabades d’estrenar (com La Inexplicable a Sants o La Carbonera al Poble-sec), autors novells: tots segueixen en dansa a partir del dia 24.

Som més que afortunats de tenir la diada de Sant Jordi, però també tot el que no és Sant Jordi, que és molt i molt divers. Sense llistes ni cues ni autobombo ni imatges cursis al whatsapp. Benvinguts als tres-cents seixanta-quatre dies que no són Sant Jordi.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 25-IV-18
Versión en castellano



1 comentari:

  1. A mi m'atabala una mica, massa de tot. Tot i així m'agrada, és clar. Però prefereixo els meus St.Jordis particulars, mirar llibres (de la MEVA llista) amb calma un dissabte qualsevol i comprar-los junt amb un ram de flors en una parada del mercat.

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.