PER TOT EL CEL, CAPVESPRE

Per tot el cel, capvespre.
La llum mor a l’oest.
Volen els últims corbs,
cridant, cap al seu cau.
La lluna ha vingut prest.
Ja lluen les estrelles.
Sense pensar, sense cap por
ara, cor meu, troba la pau.

Dorm sense somnis, deixa enrere
el que t’obligui o sigui un fre.
Resol els greuges amb l’etern:
no són per sempre, les estrelles.
La lluna un dia morirà
i tu i jo, la Terra, el vespre.
Al cel tot és fix a l’espera
de la crescuda del passat.

  Vikram Seth, Summer Requiem (2015)
  Versió de JS

Amb l'agraïment del versionador a Miquel Àngel Llauger, que em va posar en la pista del poema original.