NOS EXTINGUEN: DISCULPEN LAS MOLESTIAS

Ahir a Madrid van prohibir a un futbolista català respondre en català les preguntes d'un mitjà català a la mateixa sala de premsa on habitualment un jugador portuguès respon en portuguès a mitjans portuguesos, i un de francès ho fa en francès. Avui la meva companyia d'assegurances em diu per telèfon que si no els parlo en castellà no em poden atendre (al web hi ha un botó amagat d'"Altres llengües" on resumeixen la informació en anglès, francès i alemany, no en cap d'espanyola que no sigui el castellà). I acabem de saber que una regidora valenciana citada a Palma pel cas Nóos ha hagut d'esperar un intèrpret per poder declarar en català.

Cal un intèrpret per usar la nostra llengua al nostre país, sí, però no en direm colonialisme, ultranacionalisme o abús de poder, som gent discreta. Diran que a Catalunya, a les Illes i a València el castellà està amenaçat pel català, i ni als indocumentats que ho repeteixen ni als que els podrien fer callar i no ho fan ningú no els cridarà l'atenció.

I així anirem fent, fins que el català sigui prou feble, prou innocu, perquè Espanya i el castellà (llavors ja feliçment "espanyol") puguin començar a fer museus i homenatges a l'antiga i bella llengua catalana, la de Raimundo Lulio i Jacinto Verdaguer. I tot plegat ho haurem vist en l'espai d'una simple, breu, vida humana. Molt millor que quan va passar allò dels dinosaures!