BUST, BÚSTIA, HOST, HÒSTIA, DRET, RET

No entenc com hi ha gent que pateix per trobar temes de tesi, o de treball final del que sigui: vas al quiosc i compres el diari, o engegues la tele o la ràdio, i no te'ls acabes, els temes. Això del bust de Joan Carles I al Saló de Plens de l'ajuntament de Barcelona, per exemple, en menys de vint-i-quatre hores ja dóna per a uns quants treballs combinats d'etologia, administració i administrats, fariseisme, mentida pública, histèria controlada, retòrica institucional, circ o Sciences Po, a escollir.

Ara fixin-se un moment en la foto del ple d'aquest matí, i prenguem-ne nota: ni al parament de la llar, no tenim dret. Els convides a casa a sopar i et mouen els quadres de lloc. Igual que la UEFA sap qui de nosaltres és violent de mena sense coneixe'ns de res, a Espanya hi ha un gran grup de ciutadans, amb majoria parlamentària aclaparadora a la Carrera de San Jerónimo, que han trobat el gust a jugar amb les lletres de la paraula democràcia i les de la paraula constitució, a anar-les remenant a veure què els surt que els convingui més. Segur que el Màrius Serra en sabria treure l'anagrama de torn. A mi de BUST, a banda de cul en anglès, em surt TUBS, però no acabo de tenir clar si això és bo o és dolent.