dimarts, 24 de març de 2015

MAGISTER









 
DIES DE GIRONA
                                  «Dins la nostra fusta mesquina, ressonen homes i ciutats» Carles Riba, Estances

Acabem d’arribar. Baixem del tren que esbufega escandalosament. Som embolicats en una boira trista que bruteja. Veig les figures que es mouen sense deixar-se endevinar. La mare —endolada— es confon al bell mig del carrer, carregada amb un matalàs a coll. Cada vegada ens aturem més sovint per reposar. Ni ens adonem que travessem el Pont de Pedra. La pujada de Sant Martí se’ns fa costeruda. Entrem al Seminari i encara ens falten sis plantes partides pel pati. A dalt de tot hi ha la cel·la. La mare em fa el llit i m’arregla l’armari. Després l’acompanyo fins a la porta i em quedo sol. Vaig sentir que alguns jugaven al pati i hi vaig anar a tirar quatre xuts i a fer els primers companys. Era el dia 15 d’octubre de l’any 1946.

 Modest Prats, Homilies de Medinyà (Empúries, 2011)



Avui a les 12:30 l'Institut d'Estudis Catalans ha programat un acte acadèmic d'homenatge amb motiu del primer aniversari de la mort d'aquest home que seguia la seva mare amb un matalàs a coll, un dels més grans savis de la llengua catalana després de la guerra. Hi haurà Josep M. Nadal, de la Secció Filològica, Francesc Feliu, Xavier Folch, Josep M. Fonalleras, Mariàngela Vilallonga, Teresa Cabré i Narcís Comadira. Justament ahir corregia les proves d'un llibre en què es reprodueix la dedicatòria a Gabriel Ferrater, mort feia poc, amb què Comadira encapçalà Un passeig pels bulevards ardents: "Vita litterisque amico atque magistro. In memoriam". Doncs això.

MÉS
"Modest Prats, l'homenatge" (VilaWeb, 30-X-11)
Josep M. Fonalleras, "Necessari Modest" (El Periódico, 17-IV-09)

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió