dijous, 10 de juliol del 2014

L'OCEÀ ESTELLÉS










Burjassot, el País Valencià i la cultura catalana (o la cultura en la llengua d'Ausiàs March, si hem de ser políticament correctes) tenen en Vicent Andrés Estellés un patrimoni literari, que vol dir cultural, de primera magnitud. Però la seva magnitud, en el sentit de grandor, és tant qualitativa com quantitativa: es calcula que Estellés deixà escrits més d'un centenar de llibres, publicats a més de forma desordenada ateses les circumstàncies polítiques i editorials de l'època, la qual cosa dóna a la seva obra una qualitat oceànica comparable a la d'un Pablo Neruda.

Dues vegades fins ara s'havia plantejat l'edició de la poesia completa d'Estellés. La primera, el 1972, ja a càrrec de l'editorial Tres i Quatre. Després d'un grapat d'anys i de diversos imponderables, entre els quals la mort del poeta el 1993 (i de la seva vídua, Isabel Lorente, el 2006), ara som davant del tercer intent i, sens dubte, del més seriós. L'editora, Laia Climent, ha confiat la coordinació de l'obra completa d'Estellés a dos professors reconeguts, Vicent Salvador, de la Universitat Jaume I, i Josep M. Murgades, de la Universitat de Barcelona, i el projecte té una durada prevista de quinze anys, a raó d'un llibre per any. En aquests moments ja és a les llibreries el primer volum de l'Obra completa, a cura de Ferran Carbó, que aplega de Ciutat a cau d'orella (1953) i La nit fins a La clau que obri tots els panys, el llibre on va aparèixer un dels tresors de la lírica estellesiana i de la poesia catalana del segle XX: "Coral romput", escrit el 1957 però que trigà força anys (com tantes obres de l'autor) a veure la llum. I que llavors va ser enregistrat per Ovidi Montllor i Toti Soler, el 1979, en un memorable doble disc d'Ariola durant molt de temps impossible d'aconseguir ("Una amable, una trista, una petita pàtria..."). Aquells que no coneguin Estellés, que comencin pel "Coral romput": si no queden enganxats per aquests versos (i per la veu d'Ovidi i la guitarra de Toti Soler) tenen el meu permís per passar al següent nom de la poesia catalana contemporània.

Ens acostem a l'oceà Estellés. Torna a arribar-nos una brisa oceànica, que prou falta que ens fa.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 9-VII-14
Versión en castellano


MÉS
Vicent Andrés Estellés entrevistat per Montserrat Roig a "Personatges" (TVE), el 1978.
Ovidi Montllor entrevistat per Montserrat Roig a "Personatges" (TVE), el 1978.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.