dijous, 12 de juny de 2014

RETORN A SÒRIA









Dies enrere em va passar una cosa estranya: vaig anar a la presentació d’un llibre i a la sala hi havia un nombre significatiu d’escriptors, crítics i editors, de gent del gremi. A més dels habituals amics i coneguts, vull dir. El llibre en qüestió era la reedició, passats vint-i-tres anys, de Mentre parlem. Fragments d’un diari iniciàtic, títol amb què Enric Sòria obtingué el 1990 el premi Joanot Martorell. Llavors l’obra la va editar (més per compromís que amb entusiasme) Edicions 62, però amb una retallada considerable producte no de cap problema ideològic sinó de les tan catalanes ganes d’ajustar despeses. Ara la millor editorial universitària d’Espanya, Publicacions de la Universitat de València, ha tornat a apostar pel llibre. I aposta, de fet, per l’autor, donat que fa poc ja reedità també el seu esplèndid volum de lectures Incitacions.

Fa ja una pila d’anys, amb motiu de l’aparició de Mentre parlem, vaig escriure que un dietari és una aposta a tot o res, perquè enalteix o ensorra un autor, sense mitges tintes. Amb aquesta segona edició ara completa entenc que no només el dietarisme enalteix o ensorra: també ho fa el temps. I em plau deixar aquí constància que Enric Sòria supera amb nota tots dos reptes. Han passat més de vint anys i les pàgines i les consideracions de l’autor sobre cultura local i literatura universal mantenen el seu interès com el mantenen als dietaris ja esgrogueïts de Tomàs Garcés, de Marià Manent, de Pere Gimferrer o de Valentí Puig. Potser sigui l’esgrogueïment, el bon senyal: passen les modes, canviem de vida i de feina i de pis i ens hem hagut de desprendre d’una pila de llibres, però aquests que els deia (com els d’Enric Sòria) encara ens acompanyen. I quan un dia els obrim evoquen no un temps pretèrit sinó la suma de l’autor i nosaltres en una magnífica suspensió d’intel·ligències i mirades feta raonament a base de paraules. Sòria parla de llibres, de metàfores, del País Valencià, d’algun premi literari, d’art, d’Ortega, de Pavese, de Fuster, de Borges. De les fibres que conformen el teixit immens que és la literatura. Escoltin-se’l.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 11-VI-14
Versión en castellano

MÉS
Francesc Calafat, "La literatura com a combat i joia" (El País, 11-VI-14)
"Rellegint" (F l u x, 9-VI-14)


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió