divendres, 16 de maig del 2014

DE DOL

Ha mort en accident una companya de classe de la meva filla. De cop les bestieses deixen de fer mal i l'actualitat se t'esgrana com una panotxa seca. La Maria plora i jo llegeixo. El riu s'escola en silenci, lluny. Sona un rèquiem. Al salm d'Etan hi ha escrit: "¿És per als morts que fas prodigis?"



1 comentari:

  1. La certesa, que ens fa savis davant la creença, ens diu com en som de febles. Quin silenci més buit aquell que mai més serà pronunciat.

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.