divendres, 16 de maig de 2014

DE DOL

Ha mort en accident una companya de classe de la meva filla. De cop les bestieses deixen de fer mal i l'actualitat se t'esgrana com una panotxa seca. La Maria plora i jo llegeixo. El riu s'escola en silenci, lluny. Sona un rèquiem. Al salm d'Etan hi ha escrit: "¿És per als morts que fas prodigis?"



1 comentari:

  1. La certesa, que ens fa savis davant la creença, ens diu com en som de febles. Quin silenci més buit aquell que mai més serà pronunciat.

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió