S'HA OBERT LA VEDA

Perdoneu-me, però la notícia del dia no és al Congreso de los Diputados: això sabem tots com anirà, quin valor té i més o menys a on ens durà. La notícia del dia surt en lletra petita a VilaWeb i és la condemna per part de l'Audiencia a un any de presó i set anys d'inhabilitació a dos bastoners d'una colla de Gràcia que van exhibir dues fotografies de dues presoneres durant els actes de la Diada de 2012 a Barcelona. No van fer cap mal, no van trencar res, ni tan sols no van dir res: mostraven dues fotos. Com els quioscos de Madrid mostren retrats de Franco o tants carrers de Cantàbria lluen el nom de reconeguts genocides. Però a aquests dos els han condemnat. Com es condemnarà a partir d'ara d'acord amb la llei feta a mida per la majoria absoluta del PP les escoles balears en què pengi una senyera (si Jaume I o Ramon Llull o Joan Alcover o Francesc de Borja Moll alcessin el cap!).

Un any de presó per ensenyar una foto: aquesta és la notícia, que enllaça amb l'altra d'ahir en què l'alcaldessa de Cabrils ha hagut d'anar al jutjat a defensar-se per voler cedir el padró a la Generalitat (l'Estat això no ho fa mai, ni les grans companyies d'energia o de comunicacions) denunciada per un vilatà que diu que sent que s'atempta contra el seu dret a la intimitat. I aquesta altra notícia enllaça amb les de demà i de demà passat en què un i un altre responsable d'Òmnium, de l'ANC, d'un diari o ràdio, d'una editorial, d'una festa popular o d'una escola pública hauran de donar explicacions i seran condemnats i a mig termini acabaran anant a la presó per denúncies de l'escamot incendiari (ells es diuen ignífugs) contra el nacionalisme català en què se sumen espanyolistes amb americana, sindicats d'extrema dreta, partits nacionales que cotitzen a l'alça, capçaleres subvencionades i agències estatals de diverse índole, tots preocupats per aturar el feixisme i el rentat de cervells a Catalunya.

Dies enrere m'ho advertia un amic basc ben informat: "Nosaltres fa anys que ho patim, ara us toca a vosaltres". Denúncies, judicialització, manipulació, imatge distorsionada d'una societat suposadament violenta i violentada, difamació mediàtica, condemnes per pensar o opinar contra la Constitució, per ser amic d'algú, per haver-hi compartit taula o micròfon, bufetades o tortura (sí, a Espanya es tortura). No sé si això és bo o és dolent. Sí que sé que fa una mandra infinita, i que m'entristeix imaginar el país en què hauran de viure durant els propers anys les meves filles. Un país en què la majoria, la llei, els mitjans i les armes són tots a la mateixa banda, i aquesta banda és qui dicta què volen dir les paraules del diccionari: diàleg, unitat, concòrdia, justícia. I qui decideix quan s'obre i quan es tanca la veda.