ORELLA PARADA
Unes gotes més de l'alegria retòrica de viatjar amb tren i trobar-hi veïns de vagó d'aquells desinhibits i amb mòbil fàcil. Estranys besllums de la menudalla compartida, del no-res sota tarifa.
—Se ha cortao, sí. Es que estamos pasando por el túnel.
—Que coño... ¿qué hago?
—Digo, hombre, no sé estos, pero yo...
—Sí, Javi me llamó anoche y me dijo que tenía el bautizo de su sobrino.
—Que tenía que ir y que tenía que ir...
—Me dijo a mí Pedro que no está, que no.
—La gente tiene su vida.
—A mí en teléfono me pasa.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per la vostra opinió
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.