CONDEMNAR EL CATALÀ

El mateix dia (de fet, en poques hores) escolto a la ràdio la notícia del judici a Cardedeu pel mural pintat en una paret d'ADIF, prèvia denúncia del regidor del PPC (que ara sosté que el cas "s'ha polititzat"), llegeixo a VilaWeb el cas d'uns nois de Tarragona als quals han detingut i multat per cantar "Els segadors", descobreixo per un tuit de @calreflex la informació estrambòtica sobre el grup de pobres "agentes andaluces, canarios y gallegos" de la Policía Nacional que han posat una denúncia al gimnàs municipal de Martorell per la negativa "a relegar el uso del catalán en el aula" como tiene que ser (d'això a Llatinoamèrica en diuen "derecho de piso") i, sobretot, se m'obren uns ulls com unes taronges en veure la doble pàgina que ahir publicava el diari (ehem) La Razón amb fotos passades per la policia o per algú d'Interior amb noms i cognoms (només falta que hi posin les adreces) dels jutges que donen suport a la convocatòria del referèndum del 9N en una secció curiosament titulada "Punto de mira".

Per brometes com aquesta, amb punts de mira pintats a la paret, al País Basc més d'un ha estat apallissat i ha anat a la presó. Com sembla que volen que hi acabem anant molts de nosaltres, mig país, per l'incomprensible encaparrament a parlar i estimar la nostra llengua, com se suposa que fan ells. Amb la diferència que la nostra estima no passa pel maltracte al veí, al menor, al desconegut. En fi, mals temps, molt mals temps els que s'endevinen en l'horitzó. I amb un obedient estol de regidors i diputats del PPC i de C's i de funcionaris de l'Estat (és a dir, de tots plegats) fent de brigada de neteja lingüística. La cara crua de la Pentecosta, amb apòstols i apòstoles convençuts que la seva flameta és més grossa i la seva veritat més veritable. Que Déu parla la llengua de Tomás de Torquemada, per entendre'ns.