AUTORITAT METROPOLITANA

Què ho deu fer que el castellà de la part alta soni molt més assertiu que el català? És cosa de classe social, dels ministeris, dels tancs de la caserna del Bruc o de la història del segle XX? O potser una feliç combinació de tot plegat? Me les escolto amb delectació mentre dictaminen sobre la vida quotidiana, les minyones, els fills (bé, sobretot les filles) i els nous costums. El seu parlar, fins i tot aquí agafades a la barra de l'autobús, és efectivament imperatiu. El de ma mare, comparat, sonaria com a casa en família o com si demanés disculpes. Diria que el to de les llengües en contacte també és una roba social.