dimarts, 22 d’octubre de 2013

AUTORITAT METROPOLITANA

Què ho deu fer que el castellà de la part alta soni molt més assertiu que el català? És cosa de classe social, dels ministeris, dels tancs de la caserna del Bruc o de la història del segle XX? O potser una feliç combinació de tot plegat? Me les escolto amb delectació mentre dictaminen sobre la vida quotidiana, les minyones, els fills (bé, sobretot les filles) i els nous costums. El seu parlar, fins i tot aquí agafades a la barra de l'autobús, és efectivament imperatiu. El de ma mare, comparat, sonaria com a casa en família o com si demanés disculpes. Diria que el to de les llengües en contacte també és una roba social.



2 comentaris:

  1. D'això ja en parlava l'Espinàs en un article. De la dificultat dels catalanoparlants per ser convincents i assertius en els debats. És un article de fa uns anys.

    ResponElimina
  2. Jo, l'autoritat en l'expressió de la llengua l'he envejada sempre, sanament, dels francesos. Dels més humils als més afavorits sempre semblen enciclopedistes. Què ho deu fer, mon Dieu?

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió