dilluns, 13 de maig de 2013

MÉS QUE EL VI


Marc Chagall, "Càntic dels càntics II" (1957)
Que m'ompli de petons la teva boca,
que els teus amors són més dolços que el vi.
Quin perfum més suau els teus ungüents,
un bàlsam que s'escampa és el teu nom.
Totes les noies t'estimen. ¡Atreu-me!
¡Correm darrere teu!
¡Tu, fes-me entrar a la teva cambra, oh rei!
¡Exultarem i junts serem feliços!
El teu amor se m'endú més que el vi.
Amb raó s'enamoren de tu.

¡Sóc negra i sóc bonica, noies de Jerusalem!
Com les tendes del desert de Quedar,
com les cortines de les tendes de Salomó.
No em mireu malament, que sóc tan negra
perquè el sol m'ha embrunit.

Els meus germans s'han enfadat amb mi,
m'han posat a guardar les vinyes;
la meva no l'he guardada.
Digues on, al migdia, fas reposar el ramat,
que jo vaig, com velada,
entre els ramats dels teus companys.
(...)

  Càntic dels càntics 1, 1-7


Avui al vespre a la Sala Beckett (de moment encara en seu gracienca) hi ha una presentació "dramatitzada i musical" de la versió que Narcís Comadira i Joan Ferrer han fet del Càntic dels càntics de Salomó (el llibre que alguna gent d'església sembla que no llegeixi) per a Fragmenta Editorial. Jo hi seré, i brindaré per la iniciativa amb editors i traductors. El resultat s'ho val.


MÉS
Miquel Àngel Llauger, "La febrada eròtica del rei Salomó" (Núvol, 13-V-13)
Jordi Llovet, "Eros o teologia?" (El País, Quadern, 4-VI-13)

2 comentaris:

  1. Ostres, com m'ha pogut passar per alt! I ara ja no hi sóc a temps!

    ResponElimina
  2. Mira't el llibre, Enric: tant per la versió com pels dos pròlegs i l'"Assaig de lectura" final d'en Ferrer segur que t'interessa.

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió