dilluns, 8 d’abril de 2013

ÉSSER UN ALTRE












LA PRIMAVERA

Sempre he sentit la primavera nova,
l’afalac de les fulles en els arbres.
Però ha mort aquell impuls antic;
m’envellia de sobte. ¿Com podria,
quan tot s’esqueixa, sospirar feliç?
Em fa pena la saba que s’enfila
pels troncs renovellats, la prímula que neix,
el vespre que es perfuma i la nit tèbia.
M’espaordeix la vida que m’espera,
la paraula que creix per a morir,
ésser un altre enllà del meu silenci.

  Joan Teixidor


MÉS
Tres poemes a La Il·lustració Poètica&

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió