dilluns, 19 de novembre de 2012

SERPS D'ESTANY

Ahir va fer sis anys de la mort de Jordi Sarsanedas.

Al Núvol Bernat Puigtobella ho recordava reproduint una llarga i interessant entrevista de 2004 al narrador i poeta i durant anys degà de la ILC i president del PEN Català, on alguns vam tenir la sort d'aprendre a admirar i estimar no només l'escriptor (enllà d'altres títols més coneguts, els seus quatre darrers poemaris, publicats en un lapse de tan sols sis anys, són senzillament extraordinaris) sinó també la persona. D'un llibre antic (Postal d'Itàlia, de 1965), aquest poema:











TORCELLO

S'ha esborrat el vaixell. Només l'aigua cendrosa,
que solquen serps d'estany fins al canyar imprecís,
parteix els camps.
No calen barques per a avançar
per la plana mirada somiosa,
pel record infecciós d'una ciutat
d'antigues morts sota lentes metzines
de l'àvid fang de la palut,
pel vel que aombra encara,
almenys d'un lleu calfred,
el color de la fruita entre les fulles.

Fins a la conca d'or on de sobte retruny,
tan alta com estesa és l'albufera,
la icona solitària, negra de tots els dols.

 Jordi Sarsanedas

1 comentari:

Gràcies per la vostra opinió