D'ENLLOC: D'AQUÍ

LLEGEIXO EL ZHUANGZI

Marxo a l'exili, lluny de casa.
El cor s'estranya de la poca tristor.
Potser amb Zhuangzi he après a saber d'on sóc:
del meu país, la terra d'enlloc.


Hi ressona (bé, hi pressona: mil dos-cents anys abans) el "país natal: exili" de Maria-Mercè Marçal, però són versos de Bai Juyi, que va viure a la Xina dels Tang del 772 al 846. És un dels poemes inclosos al que promet ser un dels títols de la temporada (bé, de moltes temporades, perquè és d'aquella mena de llibres que van fora del temps): Pedra i pinzell. Antologia de la poesia xinesa clàssica, de l'editorial Alpha, a càrrec del poeta i professor Manel Ollé.

L'antòleg i traductor (que ha escrit sobre l'interès i la pràctica de Carner, Manent i Joan Ferraté per la poesia xinesa) reivindica en aquesta tria, segons deia ahir a VilaWeb Lletres, "la idea del clàssic que no estableix distància, sinó que pot ser contemporani d'un hom mateix. Per mi, és possible la traducció que acosti el poema. És possible adreçar-se al lector des del poema i no tant des del xinès. Hi ha uns temes més representats que no uns altres, perquè són els que m'interessen: una part de poemes amorosos, una altra part de poemes més filosòfics, de sentiment del tot, i uns altres que són més de detall..."