CULTURA O PISCINES

No els conto res que no sàpiguen si evoco els problemes per a la simple supervivència de moltes iniciatives culturals en aquest temps de retallades i liberalisme esmolat com una hipoteca. Per definició, la cultura hauria de surar sobre la circumstància econòmica, però avui toca tirar un coet per cada esdeveniment com el festival Primavera poètica de La Garriga, en marxa fins al 2 de juny gràcies a Òmnium Cultural, l’Ajuntament, la ILC, diverses empreses locals i la feina desinteresada de voluntaris com Albert Benzekry. O en saber, mentre sentim dia sí dia també els tambors de l’unitarisme espanyol i el govern de Rajoy retalla als pressupostos la partida de l’Institut d’Estudis Catalans, que la UOC acaba de nomenar doctora Honoris causa la menorquina Aina Moll, numerària de l’IEC i primera Directora general de Política lingüística de la Generalitat de Catalunya.

Normalitzar una llengua, llegir versos en públic: quin malbaratament! “Per què gastar en això si s’han de tancar quiròfans?”, sentim a dir. Els que ho diuen són sovint del mateix color dels que esperen privatitzar a preu de ganga els quiròfans tancats, del color dels que troben que 55.200€ són més necessaris per a la piscina de l’ambaixada de Riad que per a una acadèmia de la llengua. Segons el Manifest de Girona sobre Drets Lingüístics aprovat l’any passat pel PEN Internacional, “La diversitat lingüística és un patrimoni de la humanitat, que ha de ser valorat i protegit”. Si la llengua (i doncs la cultura) són patrimoni, el debat de veritat no deu ser entre cultura i quiròfans, sinó entre cultura i piscines. Admetent que cada comunitat té dret a invertir (que d’inversions es tracta) en allò que li sembli més adient: volem una piscina a Aràbia o una xarxa d’entitats i esdeveniments escampats pel país?

No sé si durant uns anys hem viscut un miratge o una meta assolida ara escapçada per la crisi global, però sé que avui toca regirar l’armari i recuperar convenciment i implicació per coses que pensàvem que ja anaven soles. I fer-ho sense perdre de vista el que importa, i qui ho defensa o s’ho carrega.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 9-V-12
Versión en castellano