dijous, 26 d’abril de 2012

DUES NOVEL·LES ÚNIQUES

"Acabo de llegir Incerta glòria. És una novel·la que s'ha de llegir, almenys, dues vegades. La primera lectura ha equivalgut, i potser ho dic d'una manera massa gràfica, 'a un cop de puny al ventre'. És una senyora novel·la: plena, brillant, rica a més no poder. Tan diferent de la literatura trista i falsa que es fa a casa nostra... Encara no m'he refet d'aquesta lectura. Les descripcions de paisatges, moltes són impressionants, d'altres inefables, totes tan vives que sembla que no pugui ésser. Hi ha dues dones en Incerta glòria que fan venir ganes de treure's el barret. Tant l'una com l'altra; i tan diferents l'una de l'altra. Les escenes de guerra són de les millors que he llegit.[...] És realment molt trist que Incerta glòria s'hagi hagut de publicar tan mutilada a Barna. I ha d'ésser una pena per a vós. A més a més em sembla que s'ha donat poca importància a Incerta glòria. I encara una altra cosa: ni un sol crític de La plaça no ha tingut l'encert d'agermanar-la amb Incerta glòria. En comptes de parlar de Musil i de Sterne i de la veu de Proust, s'hauria hagut de parlar de Joan Sales. Perquè aquestes dues novel·les són les dues úniques novel·les a Catalunya, que donen l'època."

 Mercè Rodoreda, carta a Joan Sales del 6 de gener de 1963

2 comentaris:

  1. Ella sabria perquè ho deia. A mi em va semblar una novel·la excel·lent però em deu faltar la segona lectura. Totes les veus que parlen a "Incerta glòria", totes sonen igual. L'autor empra idèntic estil per homes que per dones i els has de distingir pel què diuen però mai per com ho diuen. No són ganes de buscar cinc peus al gat. És només una opinió i sigui dit que la novel·la és bona.

    ResponElimina
  2. Home, d'entrada ho devia dir perquè escrivia a Sales, a qui deu moltíssim com a lector atent i editor. Coincideixo en part amb el teu comentari sobre les veus, tot i que no sóc cap gran lector de novel·les...

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió