SURANT

"Arrel en la millor tradició catalana, mirada contemporània i traç oriental: així podríem completar un retrat apressat d’aquests poemes."
Miquel Àngel Llauger, "Carnerià, contemporani i oriental" (Diari de Balears, 18-XII-2011)

"El que ens crema com un Pirineu és que cal sobreviure. Està molt bé, per tot això, que li hagin donat un premi com el Gabriel Ferrater, poeta supervivent que va acabar en suïcidi. No només perquè Jaume Subirana sempre fa més bé a un premi que a l’inrevés; sobretot perquè l’associa a altres guanyadors també perfectes com l’Albert Roig o la Dolors Miquel que no escriuen per a ells i els seus crítics, avorrits i avorribles."
Jordi Galves, "Subirana, pa i peix" (Un dia en les carreres)

"El títol del llibre de Jaume Subirana ha fet surar a la superfície de la meva memòria el record dels banys àrabs de Girona on vaig entendre que la pedra surava perquè no era pedra."
Ricard Torrents, "Pedra que sura" (Atlàntida, 7-III-12)

"Cada poema és una petita condensació, molt neta, que aconsegueix remetre a una sensació clara"
Jordi van Campen, "Una pedra sura" (TotSantCugat.cat, 29-II-12))

"El poeta dota de significació superior escenaris, llocs i objectes quotidians. El seu ús de la imatge i de la metàfora sempre és delicat i concís, i amb un afany rector de contenció."
 Víctor Obiols, "Feliç combinatòria" (Ara, Llegim, 22-II-12)

"Les mans molles", "Mormolant-te", "Al blanc inicial", "Respiren les estrelles", "Amb recepta", "Tot és aquí": posts al bloc de Ramon Bassas

"Jaume Subirana parla de la fal·làcia de la voluntat i la capacitat humanes, del present com a únic temps veritable. També poetitza la construcció de l'individu o, encara, la consciència de l'individu."
 Anna Carreras, "Immersió i expansió" (La Vanguardia, Cultura/s, 4-I-12)

Màrius Serra en parla al Lecturàlia de Catalunya Ràdio (21-XII-11)

Comentari en curs a nosaltresllegim.cat

"Subirana aspira a fer destacar el so de la campana: és a dir, a tornar a (fer) sentir allò que, de tan evident, ja no sentim, allò que ens hem desacostumat a sentir, perquè el traüt de la vida ens en distreu i ens n'aparta."
 Jordi Llavina, "Saber escoltar la campana" (El Punt Avui, Cultura, 1-XII-11)

"Dejen flotar sus piedras."
Diari de Terrassa, 11-XI-11

"Aconseguir que res no sobri no és fàcil, però el que resulta realment difícil és que res no falti."
 Manuel Castaño, "Poemes que suren" (El País, Quadern, 10-XI-11)

Comentari del llibre al bloc de Pol Bolíbar

Jordi van Campen, "Ja en van onze edicions" (TOTSantCugat.cat)

Presentació al Festival de Poesia de Sant Cugat

"Per immersió", videomuntatge de Josep Porcar

Fitxa editorial del llibre

Surt la pedra (F l u x)



Per comprar-lo a Laie, a La Central, a Casa del Llibre.

I ara també a Amazon.