dijous, 3 de febrer del 2011

LLENGUA O MELINDRO

Avui tinc sort: trobo taula al Sampaka. La cambrera m'atansa la carta i em pregunta si vinc sol. Responc "No, serem dos" i llavors enretira amb un somriure la carta que em donava i me n'ofereix una altra mentre s'excusa ("Se la daba en inglés..."). M'assec i obro la carta: és en castellà. Som a l'Eixample.

Que és on viu també la senyora Coqui Malagrida, rendista, elegant i artística tota ella. En el seu cas, com en el de la cambrereta, hi ha detalls que resumeixen o expliquen l'estat de les coses millor que un article o una tesina. Com ara quan la periodista li pregunta, venint de Girona (i dient-se com es diu), com és que no parla català, i la senyora li respon: "Generalment parlem en castellà, però quan convé parlem en català. A Mercè Rodoreda, per exemple, la llegeixo en català"... Potser perquè la pot llegir en silenci. El poder de les paraules.


3 comentaris:

  1. Una nova categoria de "catalanoparlants": els qui llegeixen en català en la intimitat.

    ResponElimina
  2. La vella categoria de catalanocobrants, segons vam veure ahir al vespre, continua tan saludable com sempre.

    ResponElimina
  3. La barra d'aquesta senyora és digna del seu ego, però al capdavall simplement s'aprofita de la bestiesa d'un govern (bé, de dos) que s'ha reenganxat a fer la feina bruta a certes empreses privades.

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.