LLENGUA O MELINDRO

Avui tinc sort: trobo taula al Sampaka. La cambrera m'atansa la carta i em pregunta si vinc sol. Responc "No, serem dos" i llavors enretira amb un somriure la carta que em donava i me n'ofereix una altra mentre s'excusa ("Se la daba en inglés..."). M'assec i obro la carta: és en castellà. Som a l'Eixample.

Que és on viu també la senyora Coqui Malagrida, rendista, elegant i artística tota ella. En el seu cas, com en el de la cambrereta, hi ha detalls que resumeixen o expliquen l'estat de les coses millor que un article o una tesina. Com ara quan la periodista li pregunta, venint de Girona (i dient-se com es diu), com és que no parla català, i la senyora li respon: "Generalment parlem en castellà, però quan convé parlem en català. A Mercè Rodoreda, per exemple, la llegeixo en català"... Potser perquè la pot llegir en silenci. El poder de les paraules.