divendres, 25 de juny de 2010

ROCKERS I ROQUERS

Ara que Barcelona viu una mena de nit dels rockers vivents allargassada amb concerts de Roxy Music, Kiss, Bob Dylan, Crowded House i altres noms i grups supervivents de les tenebres del segle passat, no deu ser tan estrany que un dels millors expresidents i ara solistes de l'escena política internacional, amic de xèrifs, sentinella d'occident, lector de Pla i abdominalista conspicu, agafi el roc i la fona i salti a l'arena estival dels herois amb una peça a The Times (aquí una paràfrasi bastant significativa) que ja voldrien tenir bemolls per signar la caterva de pensadors i polítics i analistes acovardits per la realitat, la complexitat, la dignitat o la prudència, que no acaba amb -at, d'acord, però als vells ròquers amb cabells llargs i bigoti i maquillatge cap rima no els fa perdre's una bona farra... I que consti que parlo de ròquers, no de roquers, aquells fons marins de roques terroristes traïdores allà on una democràcia pot encallar si bada gaire, o si s'hi encaparra. El nostre heroi ho ha deixat escrit: "Si cau Israel, caiem tots". I cau i s'alça i s'espolsa la lucidesa i torna a engrapar el micròfon amb aquell somriure d'ulls petits dels hiènids.

1 comentari:

  1. Si haguessis dit que era el que parla castalà en la intimitat m'hauries tret feia.

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió