AMB PERDÓ
Fa dies que volia explicar-vos que estic de festa perquè al darrer número de la revista Els Marges (el 91, amb data primavera 2010) hi apareixen finalment l'intent de poètica i la tria de poemes que els vaig enviar per a la secció "Sobre poesia i sobre la meva poesia" (si teniu el Zinio Reader, hi podeu accedir en línia). D'altra banda, l'Institut Ramon Llull ha decidit penjar en obert l'entrevista i la lectura dels poetes que vam participar a Poetàrium i també us ho volia explicar. Però amb tant d'ego i tanta poètica pel mig, suposo que podeu imaginar-vos que no sabia gaire com mencionar-ho, fins que avui el "Dos cuestionarios" del Yo, etc de Martín López-Vega m'hi ha donat peu amb aquest paràgraf que comença amb una frase sobre allò que dèiem que no dubtaria ni un segon a fer meva:
"Creo en una idea fuerte de la tradición. Que haya que repensarla no quiere decir que se pueda repensar de cualquier manera. No todos han tenido la misma importancia. A veces oye uno estupideces del tipo 'para mí ha sido tan importante Bob Dylan como Quevedo'. Bien, si quien dice eso se refiere a su vida, es correcto, pero si sus poemas se parecen más a las letras de Dylan que a los poemas de Quevedo, no me interesa nada, a no ser que les ponga también una música como la de Dylan, y entonces me interesará, pero como cantante, no como poeta. Ahora también está muy de moda el elemento performativo, que también es interesante, pero es otra cosa. Una vez en Barcelona 'actué' con otro poeta que llegó y dijo: 'Iba a leer un poema, pero he pensado que mejor me lo voy a comer'. Me hizo algo de gracia, pero no nos dedicamos a lo mismo. Yo quiero hacer lo mismo que Auden y él, lo mismo que Fofito." [+]
Em sona aquest discurs sobre poètica que has publicat a "Els Marges". Em sembla que te' vaig llegir al blog, és possible? Salut, Jaume.
ResponEliminaSí, Josep, tens bona memòria: el vaig penjar a trossos fa cosa d'un any. Per això en dic "Bloc de notes" d'escriptor. Fa de bon coure-hi a foc lent (i deixant-ho veure a uns quants) coses més o menys compromeses compromeses.
ResponEliminaRecordava la baralla amb les galetes i les torrades. No m'agrada la mantega, però vaig començar a posar-ho en pràctica amb la melmelada. Al final cal decidir si un deixa o no d'ajupir-se, i no "només" per cansament.
ResponElimina