divendres, 14 de maig de 2010

SI NO TRADUÏM NO SOM

La frase és tan afortunada que ja té més d’un pare putatiu: sosté que la llengua d’Europa és la traducció. Pensem-hi un moment, perquè no es tracta de cap paradoxa, sinó d’una clarivident constatació: com a continent, i en tant que embrió de realitat supranacional, els europeus vivim en la traducció. I és gràcies a la traducció que se sostenen la cultura, la política o l’economia europees.

Al Pirineu, dos poetes croats, Marko Pogačar i Dinko Telećan, treballaven aquests dies amb un grapat de col·legues catalans en el dinovè seminari de traducció poètica de Farrera, organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes, i a l’altra banda del continent, a Käsmu, un eslovac, un eslovè, un israelià, un islandès i un català traduïen també junts l’obra de cinc poetes estonians, Maarja Kangro, Doris Kareva, Hasso Krull, Tõnu Õnnepalu i Carolina Pihelgas, en un altre seminari organitzat en aquest cas per LAF (Literature Across Frontiers) i l'ELIC (Centre d’Informació sobre la Literatura d’Estònia). A més, el Barcelona Poesia permet aquesta setmana acostar-se en directe a l’obra de l’eslovè Tomaž Šalamun o de l’ucraïnès Serhíi Jadan. Que no coneixen cap d’aquests noms? És clar que no: escriuen un gènere menor en llengües perifèriques (no en direm petites: quaranta milions de persones parlen l’ucraïnès). Serveixen i se serveixen, com diu el títol del recent volum d’Argumenta coordinat per Montserrat Bacardí i Pilar Godayol, d'Una impossibilitat possible: la traducció.

Perquè és des del català que ens alcem, amb el castellà que allarguem el braç cap a una banda, amb l’anglès que podem mig entendre’ns arreu, però tot plegat representa una petita, una ínfima part de la realitat (de les maneres de ser, de moure’s, de negociar) al món. I no només al món entès com un escenari exòtic o llunyà: també de la realitat a casa nostra, i al nostre vell continent. Passa però que des d’aquí assistim amb el carnet de ball d’una llengua romànica de mig calibre a l’espectacular trencaclosques de les llengües del món, que ens llança als braços del desconegut, del complex, de la inferioritat: tres de les grans pors contemporànies. Només traduint hi podrem posar paraules. I sense paraules no som.

-------------------------------
Publicat a iCult/El Periódico, 12-V-10
Versión en castellano

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió