SAGUES I SAGUETES

Escriu Milan Kundera a Le rideau (El teló): "Penso en Islàndia. Al segle XIII i al segle XIV una obra literària de milers de pàgines hi va néixer: les sagues. Ni els francesos ni els anglesos no van crear en aquella època una obra comparable en la seva llengua nacional! Meditem bé el que això significa: el primer gran tresor de la prosa d'Europa va ser creat al país més petit, un país que avui té menys de tres-cents mil habitants."

Sí, algú podria parlar al gran assagista txec de Llull i de les Cròniques, però ara no hi fa res: es tracta de subratllar que partint de l'ideal europeu kunderià d'el màxim de diversitat en el mínim d'espai, aplicant la idea del doble provincianisme (o veguerianisme, tant és) dels petits i dels grans, el català i la literatura catalana també podrien fer l'esforç de buscar un camí en el gran context, enllà del càlid fogar autàrquic i de la inútil i pesada batalleta antiespanyola.