ARRIBA ESCUADRAS

Abans d'ahir, amb els noticiaris vessant d'espanyolíssima satisfacció per la gentada a la Cibeles reclamant la concessió divendres dels Jocs Olímpics de 2016 a la vila de Madrid ("¡Hola, everyone!", cridava l'alcalde), encara vaig sentir parlar en una televisió pública de la importància del suport a la candidatura "del hombre que más ha hecho por el olimpismo en el mundo". I no es referien a Pierre de Coubertin.

Quan sento aquestes coses no sé no veure mentalment imatges com la que us adjunto, per gentilesa de Sàpiens. Amb tanta il·lusió i pragmatisme com calgui, no es pot parlar de la Transició espanyola sense tenir en compte el desembarcament tranquil del feixisme local en la nova casta dirigent de la democràcia (fixeu-vos qui era el Governador Civil de Barcelona, braç amunt al costat de Samaranch, president de la Diputació). La casta política però també l'empresarial, la judicial o l'esportiva. Aquest era i en bona part continua essent el paño, amb toros a la bandera per comptes de gallines, i és curiós que quaranta anys després a alguns els caigui la bava tan càndidament i emocionada.