LA VIDA DE LES COSES
No us proposeu de fer literatura, ameu l'esport. I una dona, sense reserves, si us és possible. Breu: connecteu directament la vostra vida a la vida de les coses. Després –si teniu sensibilitat– prou que sense adonar-vos-en ja fareu literatura...
No són meves, però sí que són paraules que signaria sense cap problema en aquesta setmana especial en què alguns tenim la impressió que es juguen tantes coses sense que nosaltres hi puguem moure directament una sola peça. Són paraules escrites per Carles Sindreu, de qui (i sobre qui) aquests dies es pot veure a la Biblioteca de Catalunya un excel·lent muntatge minimal (un actor, quatre coses en escena, una hora curta de durada): Match Ball Sindreu, estrenat anys enrere a la Primavera Poètica de la Garriga i ara arribat a la capital.
El que de veritat parla a favor d'una literatura petita (no menor) és la seva capacitat de sorprendre't, encara, passats els anys de sovintejar-la. Com una capsa o una maleta d'on vas traient i traient peces noves i inesperades sense interrupció, sense final aparent. Oi que no sabeu qui és aquest tal Sindreu? Doncs ja veureu com les seves paraules netes i originals, elegants i modernes, dites per Albert Vilar us semblen de primera. Que bé, no saber gaire què vas a veure i sortir amb aquest bon regust de cosa nova i vella alhora, entre sorprès i avergonyit i amb ganes d'arribar a casa i remenar els llibres per entendre quina lliçó vas saltar-te, que no el saps ubicar gaire enlloc... La gent de Pristins Fivallers seran a la Biblioteca, alternant-se amb El rei Lear d'Oriol Broggi, els dilluns i dimarts al vespre fins a l'11 de maig. Aneu-hi a deixar que us sorprengui la vida d'una de les coses que encara desconeixem de la nostra pròpia literatura. I ja me'n donareu les gràcies.
Entrades
Un apunt delicat, precís i ajustat, Jaume, a una figura que mica en mica reviscolarà, segur. Sindreu sorprèn i atrapa. Mira què en deia, a mode de "radiació", d'Eugeni d'Ors:
ResponElimina"Un amic em deia que Eugeni d’Ors tenia la mirada una mica de mareig de la contemplació de la profunditat de les pròpies idees. Estava esgarrifat del seu talent. En sentia vertigen. Tenia atacs de vèrtic narcisista. Xènius tancat al W.C: Socors!...Soc...Ors!...".
Endavant les atxes, Jaume, i seguirem revisitant els fluxos!
Sindreu és fresc, alat, innocent, irònic, precís i rabiosament modern. Ens encomana una concepció del món i de l'art que subscrivim sense reserves. Com podríem passar de llarg de l'obra de Sindreu, si encara ens queda un bri de sensibilitat? No conec ningú que n'hagi quedat indiferent. Gràcies per entrar al club de fa temps, Jaume. I esperem que la magnífica representació d'Albert Vilar a 'Match ball Sindreu' contribueixi a reivindicar-lo encara més.
ResponEliminaGràcies Jaume, celebrem que t'hagi agradat. El teu comentari ens honora. A poc a poc, entre tots, anirem desempolsinant el nostre vell amic i buidant aquesta maleta sense fons.
ResponElimina