divendres, 5 de desembre del 2008

LÓDZ
















Arribat a un cert nombre d'aniversaris, l'acumulació de coses i llocs i persones que has volgut ser ja no saps si encara fa nosa o purament fa riure. Durant un temps, per exemple, recordo que jo volia ser Kieslowski. Avui llegeixo que fins al 23 de gener l'Academia de Cine, amb la col·laboració de l'ambaixada polonesa, ha obert a Madrid una exposició amb material provinent de l'àlbum familiar de l'immens director de cinema, fotos fetes quan era estudiant novell a la Facultat de Direcció de l'Escola Superior de Teatre i Cine de Lódz, el curs 1965-1966.

Entenc els que diuen que es van posar a aprendre polonès per llegir en la seva llengua original Gombrowicz, Herbert, Milosz, Szymborska o Zagajewski, però jo hi afegiria Kieslowski: aprendre per així també poder mirar-nos les imatges en la seva llengua original. Aprendre polonès, nosaltres que hi fem tanta broma.

-----------------------------
A l'edició digital d'El País d'avui podeu veure algunes fotografies de l'exposició.

3 comentaris:

  1. Ferrater deia que va arpendre polonès per llegir -i traduir- Gombrowicz

    ResponElimina
  2. Tens raó: devia ser d'ell, que recordava la frase. Potser també en Xavier Farré, traductor poliglot a qui devem una extraordinària antologia de Milosz en català, diria una cosa semblant...

    ResponElimina
  3. Amb el teu permís, Ferdydurke, afegeixo el nom de Gombrowicz a la llista (el seu dietari d'exili és impagable)...

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.