BABEL
tot un dia
per arrencar un graó del marbre
tot un dia
colpejant amb el mall la pedra
afinant-la a cisell i polint-la
a mà els genolls pelats
el sol al cap
tot un dia
tot un dia
engolint pols menjant esquerdes
tallants com vidres suor sang
un dia sencer tot un dia
tants dies tant de temps
pujant graons amunt tot sol
tot sol tant marbre
i ara de nit un dubte
com un malson ara que trona
i si tots són d'argila
Oriol Izquierdo, de Moments feliços
Un poema "cor-prenedor", també per dir dalt de la cadira... cada dia.
ResponEliminaGrazas