CINC COSES CURIOSES

En aquest país on encara n'hi ha que diuen que el futbol és —i hauria de ser— només esport, que som uns pesats els que sempre hi llegim alguna cosa més, la foto emmarcada que tenia a la seva dreta el rei Juan Carlos, just davant d'un banderot per embolicar-hi el retard de l'Estatut, durant el discurs de Nadal televisat a tota la Nación.

Parlant de futbol que és més que futbol, només tres mesos després que tots poséssim el seu nom en dubte a Los Pajaritos, la contundència (i la justesa i l'extensió) dels elogis al Barça de Pep Guardiola a la secció d'esports del New York Times el dia abans de Nadal. Com em deia una amiga americana, tant de bo entenguessin altres aspectes de Catalonia com ara entenen això!

I parlant de llengües i nacions just aquests dies de nativitat, l'interessant article que Vicenç Pagès ha inclòs a l'apartat "La caldera esquerdada" del seu renovat web sobre "La llengua materna de Jesús", que resulta que no és la del discurs del nostre borbó, ni la dels seus avantpassats.

Ara que diu que un dels criteris per arrodonir a l'alça el nou finançament de les comunitats autònomes espanyoles serà que tinguin segona llengua oficial (Déu n'hi do, l'expressió), que s'apunti al carro la Comunidad Valenciana, escola de manaies lingüicides. I que Astúries no aparegui a la llista.

El títol (i les frases finals) del darrer article enviat per Francisco Casavella a El País abans de la seva mort prematura. Parlant d'una altra cosa, d'allò de què els parlava fins ara, d'allò de què segons com sembla que sempre parlem els catalans, podria ser just l'antònim (si els titulars poden tenir antònim) a la doble resolució financera i estatutària que s'acosta.