dijous, 12 de juliol de 2007

A MI TAMBÉ

Llegeixo a cal Biel Mesquida aquest apunt sobre l'últim llibre de Toni Sala. Jo el vaig llegir lluny d'aquí i, a la tornada, amb ganes de veure quina reacció i quin diàleg havia generat, quanta gent li demanava a l'autor que iniciés una sèrie de neohomenots, m'adono que a ell també li passa que els llibres passats pocs mesos és com si s'haguessin fos. Com que coincideixo de ple amb el Biel, incorporo les seves paraules al Flux...

TRES AMICS DE TONI SALA. Som un fa de Toni Sala des que vaig llegir Pere Marin (Edicions 62), una novel·la inquietant d’adolescents amb una escriptura seductora, nova i uns ambients extraordinaris. Des de llavors he seguit la trajectòria d’aquest autor jove i puc recomanar la Petita crònica d’un escriptor de secundària, Goril·la blanc (Edicions 62) i Rodalies (Edicions 62). Aquesta darrera novel·la, que val l’alegria per un català fred i dúctil, novellíssim, va guanyar el premi Sant Joan i el premi Nacional de Literatura. Ara acab de fruir el llibre Comelade, Casasses, Perejaume (Edicions 62), que vol ser un homenatge a tres artistes catalans que segons diu: «els seus seguidors fruïm directament, immediatament, perquè encara no han estat gaire popularitzats pels mitjans ni massa baquetejats pels estudiosos.» Des d’un bon principi m’encanta el seu llenguatge que penetra el músic, el poeta i el pintor-poeta. Ens temem que ha passat molt de temps amb ells: ha acompanyar a Comelade a un concert a Figueres; a Perejaume a una excursió pel Monegros i a Casassas en un trip empordanés. En aquest viure plegats, Sala no s’atura de contar-nos, amb un llenguatge descriptiu i amable, la intimitat d’aquests artistes amb els quals parla, menja, viatja, camina, riu i plora. L’esforç de cadascun pel seu mester, les mancances econòmiques, la situació de la cultura catalana, etc. formen l’entrunyellat d’un llibre que es llegeix com una narració. Gustós.

[Aquí, un comentari inesperat sobre el llibre; aquí, la crítica de Joaquim Noguero a l'Avui, i aquí un apunt d'en David sobre el recital conjunt de Casasses i Comelade al Grec.]

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió