ELS BONS LLIBRES SÓN L'HERBA

Un dels problemes de la combinació de rànquings, escriptors famosos i premis és que, de cara als lectors no molt informats (la immensa majoria de la minoria lectora), deixa fora de la foto la miríada de bons títols que apareixen cada any sense vocació de competència entre si ni d’esclat de vendes. Ho he dit o escrit més d'una vegada: en català hi ha avui un parell de desenes d'escriptors prou joves de primera línia, i es publiquen cada any el parell o tres de dotzenes de llibres que a un lector comú li calen (combinats amb el que apareix en castellà i el que es pot fer venir d'arreu per internet) per mirar-se amb un somriure les hores pispades i ofertes a l'altar de l’altra, a la lectura.

Parlo, per exemple (i cito només títols recents) de l’original represa del retrat de personatges de Toni Sala a Comelade, Casasses i Perejaume (Edicions 62); de l’extraordinària Obra completa. Poesia i prosa de Joan Salvat-Papasseit a càrrec de Carme Arenas (Cercle de Lectors/Galaxia Gutenberg); de (Quatre) Barres i estrelles (Símbol editors), il·luminadors records d’un diplomàtic nord-americà a Barcelona a mitjans seixanta; del col·lectiu Mutacions d'una crisi (El Cep i la Nansa) sobre l'edició catalana actual; de l'assaig de Xavier Pla La connexió catalana (Tres i Quatre) sobre la recepció de Simenon (i la relació entre el novel·lista i Ferran Canyameres) o de Temps indòcils (Angle Editorial), el darrer viatge d’Agustí Pons al final del franquisme i l'inici de la Transició. I podria parlar de les traduccions al català, per fi, de Kafka a la platja, Elogi de les dones madures, Dersú Uzalà i el Daodejing, o de l’anunci del darrer Updike, que apareix al costat de les versions gallega i castellana. Aquests llibres, aquesta capa fina i nutricional, aquesta santa normalitat, no reben titulars, els costa mantenir-se als taulells i corren el risc de no trobar el seu miler de lectors salvífic. Però, com l'herba, són la base de tot un cicle vital rodó i articulat. Com l’herba poden ser menystinguts, colgats o assecats. Però com amb l’herba, val la pena mirar de veure'ls créixer.

Publicat a El Periódico (Èxit), 14-VI-07