QUE EL FUTBOL ÉS LITERATURA

Hi ha dies que m'agradaria ser un altre: el meu consemblant, el meu amic. I haver escrit, per exemple, això (bé, també haver vist el partit, ho reconec):

QUE VEINTE AÑOS NO ES NADA

Escric encara commocionat pel gol. L'he vist al bar de sota a casa meva, amb els meus fills. A hores d’ara, quan escric aquesta columna, ja l’he refet més de vint vegades. Me'l sé de memòria. Sé que hi ha personatges secundaris, en aquesta 'recorrida memorable', futbolistes figurants que entraran a l'enciclopèdia perquè eren allà, sobre la gespa, una nit del mes d'abril de l'any 2007, quan Leo Messi va demostrar –per si algú en dubtava– que el futbol és literatura, perquè la literatura és diàleg amb la història, narració que ens lliga al passat i que cedim al futur. Aquest és el mateix gol que va marcar Maradona sota la mirada de Burruchaga i Valdano un mes de juny de fa més de vint anys, el gol cantat pel gran Victor Hugo Morales i després convertit en mite gràcies a la ploma del mateix Valdano, que en va ser notari. No és un gol similar, és el mateix, és la vida recuperada, onze segons, sis contraris, és l'eternitat feta futbol, el temps sense temps, la bellesa que és veritat. No escric amb el cap, sinó a raig. Necessito escriure-ho. Messi, després del partit, declara el mateix que va declarar Maradona: 'te la volia passar, però vaig veure un forat...' Ara només falta que Xavi digui, com va dir a Mèxic Héctor Enrique, que tot va ser gràcies a la seva assistència. Estic transmudat, com el locutor argentí: 'Quiero llorar, viva el fútbol... ¿de qué planeta viniste?' Només hi ha dues diferències. Messi xuta a porteria amb la dreta i jo, fa vint anys, no tenia fills. D’aquí vint anys (potser ja no hi seré), ells diran als seus fills que una nit del mes d’abril van veure aquell gol de Messi en un bar, amb el seu pare.

Josep M. Fonalleras

[Per una vegada, fins i tot Alfredo Relaño fa l'onada a l'As. No com Schuster, a qui l'únic que se li acut dir és que no ha pogut veure el gol i que haurien d'haver 'caçat' el jugador. Les ganes, camarada...]