dimecres, 28 de març de 2007

TRAÇA DE TRACES






Buscant una altra cosa, com sol passar, vaig a parar a Traces i m'adono que estan d'aniversari. Ho celebren amb una pàgina d'entrada redissenyada (ja calia) i amb un tast del que s'hi pot trobar, quaranta cerques guiades per mostrar el potencial dels seus més de 56.000 registres, a alguns dels quals han començat a incorporar la possibilitat d'accedir als articles en pdf.

Traces, subtitulat "Base de dades de llengua i literatura catalanes", és un projecte de la UAB ambiciós, solvent i encalmat que fa anys que va madurant però que ara mateix serveix ja (i la utilitat és l'altra seva gran virtut, potser hauria d'haver-la posada la primera) per documentar bibliogràficament els articles escrits per i dedicats a una pila d'escriptors catalans. Un recurs, val a dir-ho, tan útil com poc conegut. I això que la feina dels que fan Traces és feina de fons, articulada i articulant, com la que el nostre país (o la nostra cultura, o aquests verals: poseu-hi el més escaient, o el menys anticonstitucional) necessita. Feina feta amb rigor i amb continuïtat. Només que apliquéssim sistemàticament aquests dos mots amb una mica de contundència com a criteris de selecció ens trauríem de sobre tanta morralla!

Sóc dels que creu que en algun moment haurem de refundar o regenerar els estudis de literatura catalana, ampliant l'abast de la disciplina, convidant-hi més interlocutors, anant també a jugar al camp de la crítica literària, de la literatura comparada, dels estudis culturals o de la sociologia, obrint una mica les finestres després d'haver posat tants petjapapers com calgui: per a aquesta tasca, projectes com Traces són fonamentals, mentre que els periòdics articles de diari de tres opinadors que es van quedar sense plaça o suplement anatemitzant la universitat i els crítics de referència no serveixen de res, tret d'omplir-nos els ulls i la gola de fum. I parlo de Traces, però podria citar també TRAC, RIALC, la BDRL, Espais Escrits, la BVJLV o (disculpeu-me) Lletra. La xarxa d'eines creix i s'articula. L'ús que se'n faci ja és tota una altra qüestió, és clar. Però aquesta només depèn de nosaltres.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió