METROPOLITÀ

Quadres i quadres i quadres, i llavors Cézanne. També, una mica més enllà, Van Gogh. Després he de tancar els ulls i anar a les palpentes fins a la llum matisada d'una petita exposició d'Antonello da Messina (amb l'extraordinària "Vergine Annunciata" de Palerm, la del drap blau tapant-li el cap i la mà estesa que gairebé et palpa, contemplant-te com si fossis l'àngel i duguessis la vora del vestit una mica descosida).

Encara camino d'esma una mica més enllà, fins a les dues madones de Bellini. Davant de la que resa amb el nen adormit, els ulls, badats, s'entelen. Torna el començament: Primo dierum omnium, / Quo mundus exstat conditus (En aquest primer dia, quan el món fou creat)...